Canvis

| lloc_mort = [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]]   

| lloc_mort = [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]]   

}}

}}

'''Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson''', conegut popularment com a '''Jean d'Ormesson''' ([[París]], [[França]], [[16 de juny]] de [[1925]] - [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[2017]]), fon un filòsof, escritor, noveliste i croniste francés. Fon membre de l'[[Acadèmia Francesa]], a on va ocupar l'assent número 12. En abril de [[2015]] es convertí en un dels pocs autors vius les obres del qual varen ser publicades per la prestigiosa colecció 'La Pléiade' de l'[[editorial Gallimard]]; el seu nom es va incorporar al panteó lliterari francés junt a uns atres com [[Milan Kundera]] o [[Marguerite Yourcenar]].

'''Jean Bruno Wladimir François-de-Paule Le Fèvre d'Ormesson''', conegut popularment com a '''Jean d'Ormesson''' ([[París]], [[França]], [[16 de juny]] de [[1925]] - † [[Neuilly-sur-Seine]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[2017]]), fon un filòsof, escritor, noveliste i croniste francés. Fon membre de l'[[Acadèmia Francesa]], a on va ocupar l'assent número 12. En [[abril]] de l'any [[2015]] es convertí en un dels pocs autors vius les obres del qual varen ser publicades per la prestigiosa colecció 'La Pléiade' de l'[[editorial Gallimard]]; el seu nom es va incorporar al panteó lliterari francés junt a uns atres com [[Milan Kundera]] o [[Marguerite Yourcenar]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Jean d'Ormesson fon fill d'André d'Ormesson, embaixador de França. La seua infància va transcórrer en el castell de Saint-Fargeau, propietat de la seua mare, i en [[Baviera]] ([[Alemània]]).

Jean d'Ormesson fon fill d'André d'Ormesson, embaixador de França. La seua infància va transcórrer en el castell de Saint-Fargeau, propietat de la seua mare, i en [[Baviera]] ([[Alemània]]).

Estudià en l'escola francesa ''[[École normale supérieure]]'' (Escola Normal Superior), i fon catedràtic de [[Filosofia]].Fon secretari general del Consell Internacional de Filosofia i Ciències Humanes en l'[[Unesco]] i director del diari ''[[Le Figaro]]''.

Estudià en l'escola francesa ''[[École normale supérieure]]'' (Escola Normal Superior), i fon catedràtic de [[Filosofia]]. Fon secretari general del Consell Internacional de Filosofia i Ciències Humanes en l'[[Unesco]] i director del diari ''[[Le Figaro]]''.

Les seues noveles s'aparten dels temes convencionals, i algunes d'elles són fonamentalment autobiogràfiques. Una atra part de la seua obra deixa vore la seua filosofia de la vida. La seua novela més divulgada en espanyol és ''Història del judeu errant'' ([[1991]]), inspirada en el mit cristià medieval del [[Judeu Errant]], publicada per [[Editorial Planeta]] en la seua colecció Grans Narradors.

Les seues noveles s'aparten dels temes convencionals, i algunes d'elles són fonamentalment autobiogràfiques. Una atra part de la seua obra deixa vore la seua filosofia de la vida. La seua novela més divulgada en espanyol és ''Història del judeu errant'' ([[1991]]), inspirada en el mit cristià medieval del [[Judeu Errant]], publicada per [[Editorial Planeta]] en la seua colecció Grans Narradors.

La colecció La Pléiade (Gallimard) publicà ''Oeuvres'' (en francés) en abril de [[2015]]. Este volum reunix quatre dels seus principals treballs: ''Au revoir et merci'', ''La gloire de l'Empire'', ''Au plaisir de Dieu'' i ''Histoire du juif errant''.

La colecció La Pléiade (Gallimard) publicà ''Oeuvres'' (en [[francés]]) en abril de [[2015]]. Este volum reunix quatre dels seus principals treballs: ''Au revoir et merci'', ''La gloire de l'Empire'', ''Au plaisir de Dieu'' i ''Histoire du juif errant''.

== Acadèmia Francesa ==

== Acadèmia Francesa ==

Jean d'Ormesson fon elegit per a l'Acadèmia Francesa, el 18 d'octubre de [[1973]], en el silló 12, succeint a [[Jules Romains]], mort el 14 d'agost de [[1972]].

Jean d'Ormesson fon elegit per a l'Acadèmia Francesa, el [[18 d'octubre]] de [[1973]], en el silló 12, succeint a [[Jules Romains]], mort el [[14 d'agost]] de [[1972]].

Propongué i feu campanya per a l'ingrés en l'Acadèmia de [[Marguerite Yourcenar]], la primera dòna admesa inclosa entre els "immortals" en [[1980]]. Ell va respondre al seu discurs d'ingrés en [[1981]] i va rebre igualment a [[Michel Mohrt]] en [[1986]] i a [[Simone Veil]] el 18 de març de [[2010]]. Fon elegit decà de l'Acadèmia Francesa despuix de la mort de [[Claude Lévi-Strauss]] en octubre de [[2009]], càrrec que eixercità fins a la seua mort en decembre de [[2017]].

Propongué i feu campanya per a l'ingrés en l'Acadèmia de [[Marguerite Yourcenar]], la primera dòna admesa inclosa entre els "immortals" en [[1980]]. Ell va respondre al seu discurs d'ingrés en [[1981]] i va rebre igualment a [[Michel Mohrt]] en [[1986]] i a [[Simone Veil]] el [[18 de març]] de [[2010]]. Fon elegit decà de l'Acadèmia Francesa despuix de la mort de [[Claude Lévi-Strauss]] en [[octubre]] de [[2009]], càrrec que eixercità fins a la seua mort en decembre de [[2017]].

== Ineptocràcia ==

== Ineptocràcia ==