Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |superfície = 9,01 km² | | |superfície = 9,01 km² |
| |altitut = 15 msnm | | |altitut = 15 msnm |
− | |població = 8.716 hab. | + | |població = 9.813 hab. |
− | |densitat = 967,37 hab./km² | + | |densitat = 1.089,12 hab./km² |
| |gentilici = Alcasser/a | | |gentilici = Alcasser/a |
| |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| '''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. | | '''Alcàsser''' és un municipi de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. |
| | | |
− | El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', següent la mateixa arraïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple). | + | El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple). |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme es llana. Lo creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima es templat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argilases i profundes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de l'Acequia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous. | + | Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous. |
| | | |
− | S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[V-31]]. | + | S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]]. |
| | | |
| === Localitats llimítrofs === | | === Localitats llimítrofs === |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies després se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En [[1400]] es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en [[1443]], es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en [[1805]]. | + | Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]]. |
| | | |
| == Administració == | | == Administració == |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer | | | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer |
| | Partit_8 = [[PPCV]] | | | Partit_8 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_9 = Mª Remedios Avia Ferrer |
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] |
| }} | | }} |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Conta en una població de 8.716 habitants en [[2007]]. | + | Conta en una població de 9.813 habitants en l'any [[2017]]. |
| | | |
| {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
| |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica |
| | | |
− | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] |
| |- | | |- |
− | | align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || algin=center| 8.716 || | + | | align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || align=center| 8.716 || align=center| 9.813 || |
| |} | | |} |
| | | |
| == Coleges i Instituts == | | == Coleges i Instituts == |
− | Alcàsser, conta en 3 coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santisim Crist de la Fe, est últim privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults. | + | Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults. |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
Llínea 75: |
Llínea 77: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | La primera mitat del [[segle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou seda (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital. | + | La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital. |
| | | |
− | Actualment es cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial. | + | Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial. |
| | | |
− | Alcàsser conté 2 polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues. | + | Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
− | *Esglesia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interesants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[segle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necesaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora. | + | *Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora. |
| | | |
− | Ademés es possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat. | + | [[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]] |
| + | Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat. |
| | | |
− | *Palau de la Baronia. El antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament. | + | *Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament. |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | En l'ultima semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del 15 al 19 de [[març]] es celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana després atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'[[octubre]] es celebra una feria medieval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia [[5 de giner]] els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles. | + | En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes. |
| | | |
− | == Veja's == | + | == Vore == |
| * [[Himne d'Alcàsser]] | | * [[Himne d'Alcàsser]] |
| | | |