Canvis

424 bytes afegits ,  17 març
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en [[1922]].
 
En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en [[1922]].
   −
== Trayectòria professional ==
+
=== Trayectòria professional ===
    
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
 
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
Llínea 15: Llínea 15:  
En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
 
En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
   −
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en Lluís Revest.
+
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].
 +
 
 +
En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
 +
 
 +
=== Santa Bárbara i les Normes del 32 ===
    
(Secció per completar)
 
(Secció per completar)
32 103

edicions