| | | lloc_mort = [[Milà]], [[Itàlia]] | | | lloc_mort = [[Milà]], [[Itàlia]] |
| − | '''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' ([[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]], [[10 d'octubre]] de [[1813]] - [[Milà]], [[Itàlia]], [[27 de giner]] de [[1901]]), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de [[Gioachino Rossini|Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], i la corrent del verisme i [[Giacomo Puccini|Puccini]]. | + | '''Giuseppe Fortunino Francesco Verdi''', conegut popularment com '''Giuseppe Verdi''' ([[Le Roncole]], [[Busseto]], [[Itàlia]], [[10 d'octubre]] de [[1813]] - † [[Milà]], [[Itàlia]], [[27 de giner]] de [[1901]]), fon un músic, compositor romàntic italià d'òpera, un dels més importants de tots els temps. La seua obra servix de pont entre el bel cant de [[Gioachino Rossini|Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]], i la corrent del verisme i [[Giacomo Puccini|Puccini]]. |
| | En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal. | | En les seues primeres òperes va mostrar simpatia pel moviment del [[Risorgimento]], que buscava l'unificació d'Itàlia. També va participar breument com a polític elegit. El cor «Va, pensiero» de la seua tercera òpera, ''Nabucco'' ([[1842]]) —i cors similars en òperes posteriors—, estaven molt en l'esperit del moviment d'unificació i es va aplegar a considerar al propi compositor com un representant d'estos ideals. No obstant, Verdi, una persona intensament reservada, no va tractar de congraciar-se en els moviments populars i, a mida que va tindre èxit professional, va reduir la seua càrrega de treball operístic i va buscar establir-se com a terratinent en la seua regió natal. |