Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Jerónimo Vich Valterra

| nom = Jerónimo Vich Valterra

| image =  

| image = [[File:Valencia, museo di belle arti, cortile azzurro 01.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Pati de l'Embaixador Vich. [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  

| ocupació = Aristócrata i diplomàtic.

| ocupació = Aristócrata i diplomàtic.

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]

}}

}}

'''Jerónimo Vich Valterra''' ([[Valéncia]], [[1459]] - [[1535]]), conegut com l'embaixador Vich, fon un aristócrata i diplomàtic [[Regne de Valéncia|valencià]].

'''Jerónimo Vich Valterra''' ([[Valéncia]], [[1459]] - † [[1535]]), conegut com l'embaixador Vich, fon un aristócrata i diplomàtic [[Regne de Valéncia|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Jerónimo Vich, senyor de les baronia de Llaurí, Beniomer, Beniboquer i Matada, fon fill primogènit de [[Luis Vich de Corbera]], Mestre Racional del rei d'Aragó, i de Damiata de Valterra.

Jerónimo Vich, senyor de les baronia de [[Llaurí]], Beniomer, Beniboquer i Matada, fon fill primogènit de [[Luis Vich de Corbera]], [[Mestre Racional]] del rei d'Aragó, i de Damiata de Valterra.

Els Vich, representants d'una noblea moderna, alluntada d'arquetips medievals, eren servidors de l'Estat. Eixercitaven càrrecs governamentals, diplomàtics i militars. En este context, Jerónimo Vich fon designat per la Corona embaixador en [[Roma]] des de [[1507]] fins a [[1521]], primer de [[Ferrando el Catòlic]] i despuix de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemània]]. Acompanyà a [[Itàlia]] a Ferrando el Catòlic en la primera década del [[sigle XV]]. Aplegà a Roma en [[1507]] i representà a Espanya durant els pontificats de Juli II i Lleó X, sent testic dels importants acontenyiments històrics i artístics de la renaixença italiana. A la seua tornada a Valéncia en [[1521]], va manar construir un palau, al més pur estil del [[Cinquecento]]. Jerónimo Vich jugà a partir d'eixe moment un paper determinant en l'introducció del gust renaixentiste en la Valéncia de començos del [[sigle XVI]], contribuint, junt al creiximent econòmic i demogràfic de la ciutat i el desenroll artístic i lliterari, a convertir-la en una de les principals capitals culturals i de difusió de la [[Renaixença]]. Estava casat en Violant Ferrer.

Els Vich, representants d'una noblea moderna, alluntada d'arquetips migevals, eren servidors de l'Estat. Eixercitaven càrrecs governamentals, diplomàtics i militars. En este context, Jerónimo Vich fon designat per la Corona embaixador en [[Roma]] des de l'any [[1507]] fins a l'any [[1521]], primer de [[Ferrando el Catòlic]] i despuix de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I d'Espanya i V d'Alemània]]. Acompanyà a [[Itàlia]] a Ferrando el Catòlic en la primera década del [[sigle XV]]. Aplegà a Roma en [[1507]] i representà a [[Espanya]] durant els pontificats de [[Juli II]] i [[Lleó X]], sent testic dels importants acontenyiments històrics i artístics de la renaixença italiana. A la seua tornada a Valéncia en l'any [[1521]], va manar construir un palau, al més pur estil del [[Cinquecento]]. Jerónimo Vich jugà a partir d'eixe moment un paper determinant en l'introducció del gust renaixentiste en la Valéncia de començos del [[sigle XVI]], contribuint, junt al creiximent econòmic i demogràfic de la ciutat i el desenroll artístic i lliterari, a convertir-la en una de les principals capitals culturals i de difusió de la [[Renaixença]]. Estava casat en Violant Ferrer.

== Mecenage ==

== Mecenage ==

Jerónimo Vich mostrà, a lo llarc de la seua vida, gran interés per les arts. Reuní una important biblioteca i colecció de pintures, donades majoritàriament al [[Monasteri de la Murta]], en [[Alzira]], del qual estava molt vinculada la seua dinastia. També finançà l'Iglésia del monasteri, que havia impulsat el seu germà, el cardenal [[Guillén Ramón Vich Valterra]], i la va convertir en panteó exclusiu de la família. Jerónimo també va dotar la capella familiar en una ''Verónica'', i un retaule d'alabastre representant el [[Batisme]] que feu dur d'Itàlia. Trobant-se en Roma, encarregà a [[Sebastiano del Piombo]] en [[1516]] un tríptic del que subsistixen dos pintures: ''Llamentació sobre el cadàver de Crist'' ([[Museu de l'Ermitage]], [[Sant Petersburgo]]) i el ''Descens de Crist al Llim'' ([[Museu Nacional del Prado]]). La tercera obra es dona per perduda, pero del tríptic complet es coneix una còpia de [[Francesc Ribalta]] conservada en [[Olomouc]] ([[República Checa]]) aixina com per dos pintures del [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], còpies dels dos laterals que no es troben expostes al públic, encara que la còpia de la pintura perduda fon cedida per a l'Exposició ''Michelangelo & Sebastiano'' que tingué lloc en la [[National Gallery de Londres]] en [[2017]], acompanyant les dos pintures originals del Prado i l'Ermitage.

Jerónimo Vich mostrà, a lo llarc de la seua vida, gran interés per les arts. Reuní una important biblioteca i colecció de pintures, donades majoritàriament al [[Monasteri de la Murta]], en [[Alzira]], del qual estava molt vinculada la seua dinastia. També finançà l'Iglésia del monasteri, que havia impulsat el seu germà, el cardenal [[Guillén Ramón Vich Valterra]], i la va convertir en panteó exclusiu de la família. Jerónimo també va dotar la capella familiar en una ''Verónica'', i un retaule d'alabastre representant el [[Batisme]] que feu dur d'[[Itàlia]]. Trobant-se en Roma, encarregà a [[Sebastiano del Piombo]] en [[1516]] un tríptic del que subsistixen dos pintures: ''Llamentació sobre el cadàver de Crist'' ([[Museu de l'Ermitage]], [[Sant Petersburgo]]) i el ''Descens de Crist al Llim'' ([[Museu Nacional del Prado]]). La tercera obra es dona per perduda, pero del tríptic complet es coneix una còpia de [[Francesc Ribalta]] conservada en [[Olomouc]] ([[República Checa]]) aixina com per dos pintures del [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], còpies dels dos laterals que no es troben expostes al públic, encara que la còpia de la pintura perduda fon cedida per a l'Exposició ''Michelangelo & Sebastiano'' que tingué lloc en la [[National Gallery de Londres]] en l'any [[2017]], acompanyant les dos pintures originals del Prado i l'Ermitage.

També adquirí Vich un ''Crist en la creu a costeres'' igualment de Piombo, i ho va vincular al patrimoni familiar. No obstant, el seu besnet Diego Vich, va entregar este llenç a [[Felip IV]] en pagament de certes deutes. Destinat a la sacristia del [[Monasteri de l'Escorial]], va permanéixer allí fins al seu ingrés en el Museu Nacional del Prado en [[1839]].

També adquirí Vich un ''Crist en la creu a costeres'' igualment de Piombo, i ho va vincular al patrimoni familiar. No obstant, el seu besnet Diego Vich, va entregar este llenç a [[Felip IV]] en pagament de certes deutes. Destinat a la sacristia del [[Monasteri de l'Escorial]], va permanéixer allí fins al seu ingrés en el Museu Nacional del Prado en [[1839]].

A la seua tornada d'Itàlia, encarregà el seu nou palau en [[Valéncia]], acabat en [[1527]], que fon dotat de la bellea renaixentista que havia conegut en Itàlia. En ell destacava el pati, en elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, rebancs i frontons. Estava construït en marbre blanc de Carrara, en huit columnes en capitells d'estil corinti de fina llaura, sent triples les columnes situades en cada u dels quatre ànguls del pati. El palau fon derribat del seu lloc d'orige (en l'actual carrer de l'Embaixador Vich) en [[1859]], salvant-se les peces de marbre del pati, que varen ser desmontades. La [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de [[Valéncia]], custodià estos elements que s'havien pogut salvar del derrocament fins a [[2007]], en les instalacions del qual es va tornar a montar el pati tornant-li el seu esplendor i colorit. En este motiu el [[Museu Sant Pio V]] celebrà una exposició de pintures relacionades en la família Vich.

A la seua tornada d'Itàlia, encarregà el seu nou palau en [[Valéncia]], acabat en l'any [[1527]], que fon dotat de la bellea renaixentista que havia conegut en Itàlia. En ell destacava el pati, en elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, rebancs i frontons. Estava construït en [[marbre]] blanc de Carrara, en huit columnes en capitells d'estil corinti de fina llaura, sent triples les columnes situades en cada u dels quatre ànguls del pati. El palau fon derribat del seu lloc d'orige (en l'actual carrer de l'Embaixador Vich) en [[1859]], salvant-se les peces de marbre del pati, que varen ser desmontades. La [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de [[Valéncia]], custodià estos elements que s'havien pogut salvar del derrocament fins a l'any [[2007]], en les instalacions del qual es va tornar a montar el pati tornant-li el seu esplendor i colorit. En este motiu el [[Museu Sant Pio V]] celebrà una exposició de pintures relacionades en la família Vich.

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jer%C3%B3nimo_Vich_y_Valterra Jerónimo Vich Valterra en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jer%C3%B3nimo_Vich_y_Valterra Jerónimo Vich Valterra en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Diplomàtics]]

[[Categoria:Diplomàtics]]

[[Categoria:Embaixadors]]

[[Categoria:Embaixadors]]