| − | El Dia Internacional del Poble Gitano fon declarat oficialment el 8 d'abril de 1990 en [[Srock]] ([[Polònia]]), durant el quart Congrés Mundial Romaní, organisat per l'Unió Romaní Internacional (IRU). La data fon elegida en honor al primer Congrés Mundial Romaní, celebrat del 7 al 12 d'abril de [[1971]] en [[Chelsfield]], prop de [[Londres]] ([[Regne Unit]]), el qual marcà l'inici de la cooperació internacional dels representants romanís. En este congrés es varen establir símbols importants com la bandera i l'himne gitano ''Gelem, gelem'', (en valencià, Aní, Aní), i es varen definir les bases per al reconeiximent i la promoció de la cultura i els drets del poble romaní. La proclamació d'este dia té com a objectiu celebrar la cultura romaní i conscienciar sobre els desafius que enfronta esta comunitat, com la discriminació i l'aïllament social i la vulnerabilitat econòmica que persistixen en [[Europa]] i el món. | + | El Dia Internacional del Poble Gitano fon declarat oficialment el 8 d'abril de 1990 en [[Srock]] ([[Polònia]]), durant el quart Congrés Mundial Romaní, organisat per l'Unió Romaní Internacional (IRU). La data fon elegida en honor al primer Congrés Mundial Romaní, celebrat del 7 al 12 d'[[abril]] de [[1971]] en [[Chelsfield]], prop de [[Londres]] ([[Regne Unit]]), el qual marcà l'inici de la cooperació internacional dels representants romanís. En este congrés es varen establir símbols importants com la bandera i l'himne gitano ''Gelem, gelem'', (en valencià, Aní, Aní), i es varen definir les bases per al reconeiximent i la promoció de la cultura i els drets del poble romaní. La proclamació d'este dia té com a objectiu celebrar la cultura romaní i conscienciar sobre els desafius que enfronta esta comunitat, com la discriminació i l'aïllament social i la vulnerabilitat econòmica que persistixen en [[Europa]] i el món. |
| − | * En [[2023]], [[Marija Pejčinović Burić]], secretària general del [[Consell d'Europa]], va subrallar en la seua declaració per al Dia Internacional del Poble Gitano, la lluita contra la discriminació i l'antigitanisme, destacant la discriminació interseccional que enfronten els romanís i viagers en educació i ocupació. | + | * En l'any [[2023]], [[Marija Pejčinović Burić]], secretària general del [[Consell d'Europa]], va subrallar en la seua declaració per al Dia Internacional del Poble Gitano, la lluita contra la discriminació i l'antigitanisme, destacant la discriminació interseccional que enfronten els romanís i viagers en educació i ocupació. |
| − | * En [[2024]], Gudrun Mosler-Törnström, portaveu permanent de Drets Humans del Congrés d'Autoritats Locals i Regionals del Consell d'Europa, va reafirmar el compromís del Congrés en la protecció dels drets de les comunitats romanís. | + | * En l'any [[2024]], Gudrun Mosler-Törnström, portaveu permanent de Drets Humans del Congrés d'Autoritats Locals i Regionals del Consell d'Europa, va reafirmar el compromís del Congrés en la protecció dels drets de les comunitats romanís. |