157 193
edicions
Canvis
→Controvèrsia
| lloc_mort = [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]]
| lloc_mort = [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]]
}}
}}
'''Ernesto Guevara''', conegut popularment com a '''Che Guevara''' o simplement '''el Che''' ([[Rosario]], [[Argentina]], [[14 de juny]] de [[1928]] - † [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]], [[9 d'octubre]] de [[1967]]), fon un mege, polític, guerriller, escritor, periodiste i revolucionari [[Comunisme|comuniste]] argentí.
'''Ernesto Guevara''', conegut popularment com a '''Che Guevara''' o simplement '''el Che''' ([[Rosario]], [[Argentina]], [[14 de juny]] de [[1928]] - † [[La Higuera]], [[Santa Cruz]], [[Bolívia]], [[9 d'octubre]] de [[1967]]), fon un mege, polític, guerriller, escritor, periodiste i revolucionari [[Comunisme|comuniste]] argentí.
== Biografia ==
Fon un dels ideòlecs i comandants de la [[Revolució cubana]]. Des de l'alçament armat fins a [[1965]], Guevara participà en l'organisació de l'Estat cubà. Eixercità alts càrrecs de la seua administració i del seu Govern, sobretot en l'àrea econòmica. Fon president del Banc Nacional, director del Departament d'Industrialisació de l'[[Institut Nacional de Reforma Agrària]] (INRA) i ministre d'Indústria. En l'àrea diplomàtica, actuà com a responsable de vàries missions internacionals.
Fon un dels ideòlecs i comandants de la [[Revolució cubana]]. Des de l'alçament armat fins a [[1965]], Guevara participà en l'organisació de l'Estat cubà. Eixercità alts càrrecs de la seua administració i del seu Govern, sobretot en l'àrea econòmica. Fon president del Banc Nacional, director del Departament d'Industrialisació de l'[[Institut Nacional de Reforma Agrària]] (INRA) i ministre d'Indústria. En l'àrea diplomàtica, actuà com a responsable de vàries missions internacionals.
L'image del Che Guevara fon utilisada per manifestants en els Moviments socials de [[1968]] en tot lo món. El seu retrat fotogràfic, obra d'[[Alberto Korda]], és una de les imàgens més reproduïdes i icòniques del món, en lo comercial o no, tant en el seu original com en variants que reproduïxen el contorn del seu rostre.
L'image del Che Guevara fon utilisada per manifestants en els Moviments socials de [[1968]] en tot lo món. El seu retrat fotogràfic, obra d'[[Alberto Korda]], és una de les imàgens més reproduïdes i icòniques del món, en lo comercial o no, tant en el seu original com en variants que reproduïxen el contorn del seu rostre.
== Controvèrsia ==
[[Archiu:Chegueve.jpg|thumb|200px|Carnet]]
Encara que a Ernesto Guevara se li atribuïx que fon mege, el president d'[[Argentina]], [[Javier Milei]], mostrà a veu pública un carnet d'Ernesto Guevara a on figura que fon un enfermer.
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|L'home més perillós per a qualsevol govern, és l'home capaç de pensar per si mateixa.|Che Guevara}}
{{Cita|L'home més perillós per a qualsevol govern, és l'home capaç de pensar per si mateixa.|Che Guevara}}
== Referències ==
* Anderson,Jon Lee. Che Guevara. Una vida revolucionaria
* Cupull Reyes, Adys M.; González, Froilán. «El papel de la CIA en el asesinato del Che. Quinta Parte»
* González G., José: Lo negro del Negro Durazo. Editorial Posada, 1983
* Guevara, Ernesto (1964). Una reunión decisiva, en Pasajes de la Guerra Revolucionaria, 1965
* López, Alfredo (1975): Historia del movimiento social y la clase obrera argentina (pág. 410). Buenos Aires: A. Peña Lillo, 1975
* Martínez Vivot, José María (1990): artículo en el Boletín n.º 5. Buenos Aires: Centro de Estudios Genealógicos, 1990
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Acevedo, Enrique (2001). Descamisados. Editorial Ciencias Sociales, La Habana Cuba
* Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores
* Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores
* Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 9780802116000
* Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 9780802116000