155 198
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en l'any [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, a on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]].
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en l'any [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, a on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]].
Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], a on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va obtindre importants èxits.
Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], a on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, a on va obtindre importants èxits.
Fins a l'any [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
Fins a l'any [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
En l'actualitat, el [[Museu del Prado]] conserva en la seua colecció dos obres del pintor Oriolà. Aixina mateix, el Museu Carmen Thyssen de la ciutat de [[Màlaga]] i el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] conten en les seues coleccions en pintures d'Agrasot.
Menció a banda mereixen el Palau del Senat d'Espanya, que alberga el quadro “Mort del Marqués del Duero”, i la Colecció Pedrera Martínez, que conté més de huitanta pintures del mestre del [[sigle XIX]].
== Premis ==
== Premis ==