31 911
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
== Cites del llibre ==
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}