Canvis

Un '''aladre''' (del [[llatí]] ''aratru'', mat. sign.), en [[castellà]] ''arado'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un instrument agrícola, mogut per força animal com [[Cavall|cavalls]] o [[Bou|bous]] i modernament mecànica, compost fonamentalment per una [[Rella|rella metàlica]] subjecta a un peça de [[fusta]] nomenada dental, que s'unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada [[tenella]] a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el [[jou]] a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat [[esteva]], que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat [[mandil]]; s'utilisa per a llaurar la terra. Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l'aladre d'un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de [[forca]], que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana.

Un '''aladre''' (del [[llatí]] ''aratru'', mat. sign.), en [[castellà]] ''arado'', segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) és un instrument agrícola, mogut per força animal com [[Cavall|cavalls]] o [[Bou|bous]] i modernament mecànica.

 

Està compost fonamentalment per una [[Rella|rella metàlica]] subjecta a un peça de [[fusta]] nomenada dental, que s'unix per una chicoteta peça accessòria nomenada orella o orellera i una atra denominada [[tenella]] a la cameta, peça de fusta allargada i corba que unix la rella i el dental en una peça o percha llarga nomenada timó o camatimó, la qual du un albarzó o correja per a subjectar en aquell el [[jou]] a on van junyits dos animals a banda i banda; se dirigix per un mànec nomenat [[esteva]], que va subjecte al dental i que sol dur un forat o ansa nomenat [[mandil]]; s'utilisa per a llaurar la terra. Est aladre tirat per dos animals se sol denominar aladre de parell, en contraposició a l'aladre d'un sol animal, a on el camatimó és doble en forma de [[forca]], que es denomina aladre de forcat o simplement forcat. V. forcat; en alguna localitat septentrional valenciana es denomina al forcat aladre de polligana o simplement polligana.

== Vore també ==

== Vore també ==