Canvis

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Joaquín Tosquella Montserrat''' o '''Monserrat''' ([[Castelló de la Plana]], [[5 de novembre]] de [[1784]] - [[26 de juny]] de [[1836]]), fon un marí llorejat [[Valencians|valencià]].  

'''Joaquín Tosquella Montserrat''' o '''Monserrat''' ([[Castelló de la Plana]], [[5 de novembre]] de [[1784]] - † [[26 de juny]] de [[1836]]), fon un marí llorejat [[Valencians|valencià]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Nicolás Tosquella Mariño de Lobera, capità de Voluntaris de Castelló, i de Rosa Monserrat de Luis. Ingressà en la [[Armada espanyola|Real Armada]] com a guàrdia marina el 9 d'abril de [[1801]], formant-se a bordo de la nau ''Reina Luisa'' (en la que viajà fins a [[Livorno]] en [[Itàlia]]) i la fragata ''Matilde''.

Fill de Nicolás Tosquella Mariño de Lobera, capità de Voluntaris de Castelló, i de Rosa Monserrat de Luis. Ingressà en la [[Armada espanyola|Real Armada]] com a guàrdia marina el [[9 d'abril]] de [[1801]], formant-se a bordo de la nau ''Reina Luisa'' (en la que viajà fins a [[Livorno]] en [[Itàlia]]) i la fragata ''Matilde''.

Promogut a alferes de fragata en juliol de [[1804]], que embarcà en la nau ''Guerrero'', passant en agost de [[1808]] al Cos d'Ingeniers, servint en l'Atarassana de la Carraca. En març de [[1809]] embarcà en la fragata ''Proserpina'', en la que va passar a [[Montevideo]], en la defensa de la qual va participar manant l'Artilleria de Marina (A on va conseguir rendir a dos batallons enemics el 12 d'octubre de [[1810]]). Allí rebé el mando del faluig ''Fama'', i a bordo d'este buc va mostrar un notable valor en combat contra els insurgents de [[Buenos Aires]] el 2 de març de [[1811]], en l'esquadra de bloqueig manada pel brigader Romarate, i per este servici se li concedí pel Rei la Creu de 1.ª Classe de l'Orde de Sant Ferrando (17 d'agost de [[1818]]).

Promogut a alferes de fragata en [[juliol]] de [[1804]], que embarcà en la nau ''Guerrero'', passant en [[agost]] de [[1808]] al Cos d'Ingeniers, servint en l'Atarassana de la Carraca. En [[març]] de l'any [[1809]] embarcà en la fragata ''Proserpina'', en la que va passar a [[Montevideo]], en la defensa de la qual va participar manant l'Artilleria de Marina (A on va conseguir rendir a dos batallons enemics el [[12 d'octubre]] de [[1810]]). Allí rebé el mando del faluig ''Fama'', i a bordo d'este buc va mostrar un notable valor en combat contra els insurgents de [[Buenos Aires]] el [[2 de març]] de [[1811]], en l'esquadra de bloqueig manada pel brigader Romarate, i per este servici se li concedí pel Rei la Creu de 1.ª Classe de l'Orde de Sant Ferrando ([[17 d'agost]] de [[1818]]).

També es distinguí a bordo de la corbeta ''Neptuno'' i del bergantí ''Cisne'' en vàries accions contra els bonaeresos, dels que caigué presoner, conseguint fugir-se i presentar-se en [[Càdis]] en octubre de [[1816]]; entre tant, va ascendir a tinent de fragata en juny de [[1815]].

També es distinguí a bordo de la corbeta ''Neptuno'' i del bergantí ''Cisne'' en vàries accions contra els bonaeresos, dels que caigué presoner, conseguint fugir-se i presentar-se en [[Càdis]] en [[octubre]] de [[1816]]; entre tant, va ascendir a tinent de fragata en [[juny]] de [[1815]].

Destinat al 51 Regiment de Marina, serví en l'Atarassana de Càdis, passant en [[1818]] a la Majoria General de l'Esquadra d'Ultramar, manant a l'any següent la goleta ''Sorpresa'', en la que feu vàries travessies a Amèrica, naufragant entre [[Rota]] i [[Chipiona]] a la tornada de l'última, en març de [[1822]].  

Destinat al 51 Regiment de Marina, serví en l'Atarassana de [[Càdis]], passant en l'any [[1818]] a la Majoria General de l'Esquadra d'Ultramar, manant a l'any següent la goleta ''Sorpresa'', en la que feu vàries travessies a Amèrica, naufragant entre [[Rota]] i [[Chipiona]] a la tornada de l'última, en març de [[1822]].  

Fon processat i declarat lliure de responsabilitat, es va reincorporar a l'esquadra, i en seguida al Terç Naval de [[Valéncia]], del port del qual fon capità ([[1822]]-[[1824]]). Tinent de nau en juliol de [[1825]], fon nomenat comandant de la goleta ''Catalana'', en base en [[Barcelona]], en la que serví a lo manco fins a l'any [[1829]].

Fon processat i declarat lliure de responsabilitat, es va reincorporar a l'esquadra, i en seguida al Terç Naval de [[Valéncia]], del port del qual fon capità ([[1822]]-[[1824]]). Tinent de nau en juliol de [[1825]], fon nomenat comandant de la goleta ''Catalana'', en base en [[Barcelona]], en la que serví a lo manco fins a l'any [[1829]].