83 786
edicions
Canvis
→Família i primers anys
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polonés. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, en [[1898]], la nomenà [[poloni]] com a homenage al seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>
Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polac. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, en [[1898]], la nomenà [[poloni]] com a homenage al seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>
== Família i primers anys ==
== Família i primers anys ==
[[Image:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la ''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
[[Image:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la ''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 en [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Lliteratura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i fon successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 en [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre atres, havia segut mestre del futur noveliste i candidat al Premi Nobel de Lliteratura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i fon successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
Quan tenia deu anys, Maria va escomençar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la llectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.
Quan tenia deu anys, Maria va escomençar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la llectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el [[polac]], l'[[alemà]] i el [[francés]].
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyeres l'entusiasme pel treball. Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el [[polac]], l'[[alemà]] i el [[francés]].
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sofocades de manera violenta, havia impost la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polaca.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sofocades de manera violenta, havia impost la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polaca.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
== Estudi de la radioactivitat ==
== Estudi de la radioactivitat ==
En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular l'[[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a l'investigació de tota la comunitat científica.
El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.
El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.
== Darrers anys ==
== Darrers anys ==
[[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
[[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Sèptima Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie assentada la quinta per l'esquerra (en el centre de l'image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fondos per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.
== Reconeixements ==
== Reconeixements ==
[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg|thumb|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]
[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg|thumb|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]
=== Premis Nobel ===
=== Premis Nobel ===
* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.
* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.
* Biografies: existeix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].
* Biografies: existix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].
== Publicacions ==
== Publicacions ==
* ''Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire'', Hermann & Cie: París 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k380502 online]
* ''Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire'', Hermann & Cie: París 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k380502 online]
* ''Radioactivité''. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
* ''Radioactivité''. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
* Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): ''Prace Marii Sklodowskiej-Curie''. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polonès i francès)
* Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): ''Prace Marii Sklodowskiej-Curie''. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polac i francés)
* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma
* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemà: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma
=== Artículs ===
=== Artículs ===
* ''Sur les corps radioactifs''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 134, S. 85–87, 1902; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3090&I=85 online]
* ''Sur les corps radioactifs''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 134, S. 85–87, 1902; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3090&I=85 online]
* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 135, S. 161–163, 1902; [http://www.archive.org/details/comptesrendusheb1341902acad online] – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 135, S. 161–163, 1902; [http://www.archive.org/details/comptesrendusheb1341902acad online] – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
* ''Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 142, S. 273–276, 1906; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3096&I=273 online] – presentada per Pierre Curie (La vida mitjana del poloni)
* ''Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 142, S. 273–276, 1906; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3096&I=273 online] – presentada per Pierre Curie (La vida mijà del poloni)
* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 422–425, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=422 online] (Atomgewicht von Radium 226,45)
* ''Sur le poids atomique du radium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 422–425, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=422 online] (Atomgewicht von Radium 226,45)
* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]
* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]