3552
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Economia de la Comunitat Valenciana}} La '''mineria en la Comunitat Valenciana''' constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut…»
{{Economia de la Comunitat Valenciana}}
La '''mineria en la Comunitat Valenciana''' constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, argila, algeps, roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica.
Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica.
== Història ==
L'activitat minera en la Comunitat Valenciana té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'Edat Mija i Moderna, es varen desenrollar explotacions de materials com a ferro, alum i sal, encara que a escala llimitada.
Va ser a partir del sigle XIX i especialment en el sigle XX quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, marbres i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari.
== Recursos minerals ==
Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben:
* Argila: Molt abundants en la província de Castelló, especialment en la comarca de l'Alcalatén i la Plana Alta. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica.
* Algeps: Present en zones de l'interior d'Alacant i Valéncia. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció.
* Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura.
* Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals.
* Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació.
* Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en Torrevella.
== Principals zones mineres ==
Les principals zones mineres, segons província són:
* Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic.
* Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com Novelda, Pinoso, Monóvar o La Romana, aixina com explotacions d'algeps i arenes.
* Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior.
== Indústria associada ==
La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com:
* L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat.
* L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a Europa, Àsia i Amèrica.
Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals.
== Llegislació i sostenibilitat ==
La mineria està regulada per la Llei de Mines estatal i per normatives específiques de la Generalitat Valenciana, que supervisa la concessió de drets miners, el compliment de mides ambientals i els plans de restauració d'espais degradats.
En els últims anys, s'ha impulsat una mineria més sostenible, en mides com:
* Control de l'impacte paisagístic i ambiental.
* Restauració ecològica d'explotacions agotades.
* Reutilisació de residus.
* Vigilància de la calitat de l'aire i de l'aigua.
== Reptes i perspectives ==
El sector miner valencià enfronta diversos reptes:
* Compatibilisació en la conservació ambiental i paisagística.
* Conflictes d'us del sol en atres activitats (urbanisme, agricultura, turisme).
* Modernisació tecnològica dels processos extractius.
* Gestió eficient de recursos llimitats i control de l'impacte en biodiversitat.
* Diversificació cap a minerals estratègics si es detecten oportunitats viables.
== Senyes econòmiques ==
Encara que representa un percentage reduït del PIB regional, la mineria té un impacte rellevant en determinades comarques rurals i en sectors industrials que depenen de matèries primeres locals. També contribuïx a l'ocupació local, directa i indirectament, a través d'empreses transformadores i servicis auxiliars.
== Entitats i regulació ==
* Direcció general d'Indústria, Energia i Mines (Generalitat Valenciana): orgue competent en matèria minera.
* Colege Oficial d'Ingeniers de Mines de l'Est: en sèu en Valéncia.
* Empreses mineres i associacions sectorials, com ALICANT (en el cas del marbre).
== Ver també ==
* [[Economia de la Comunitat Valenciana]]
* [[Mineria en Espanya]]
* [[Indústria ceràmica en Castelló]]
* [[Marbre d'Alacant]]
* [[Recursos naturals d'Espanya]]
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]]
La '''mineria en la Comunitat Valenciana''' constituïx una activitat econòmica del sector primari que, si be ha perdut protagonisme respecte a atres époques, seguix tenint importància en determinats àmbits productius, especialment en l'extracció d'àrits, argila, algeps, roques ornamentals i atres materials destinats a l'indústria, la construcció i la ceràmica.
Esta activitat es desenrolla baix regulació autonòmica i estatal, en controls ambientals i de seguritat que han adquirit un paper rellevant en els últims anys, en llínea en les directrius de sostenibilitat i restauració ecològica.
== Història ==
L'activitat minera en la Comunitat Valenciana té antecedents des de l'antiguetat, en evidències d'explotació de pedreres i minerals per part de romans i atres pobles antics. Durant l'Edat Mija i Moderna, es varen desenrollar explotacions de materials com a ferro, alum i sal, encara que a escala llimitada.
Va ser a partir del sigle XIX i especialment en el sigle XX quan es varen consolidar diverses explotacions mineres, especialment de argila, algeps, calcàrees, marbres i lignit, lligades al creiximent de l'indústria ceràmica, de la construcció i del transport ferroviari.
== Recursos minerals ==
Els recursos miners de la Comunitat Valenciana es caracterisen per la seua diversitat no metàlica. Entre els més importants es troben:
* Argila: Molt abundants en la província de Castelló, especialment en la comarca de l'Alcalatén i la Plana Alta. Són fonamentals per a l'indústria ceràmica.
* Algeps: Present en zones de l'interior d'Alacant i Valéncia. S'utilisa en la fabricació de materials de construcció.
* Calcàrees i dolomies: Utilisades en construcció, indústria química i agricultura.
* Marbre i roques ornamentals: Especialment rellevants en la zona d'Alacant (com el "crema marfil"), en destins tant nacionals com a internacionals.
* Àrits: Extrets en numeroses pedreres per al seu us en obra civil, infraestructures i edificació.
* Sals i salines: Encara que no es consideren mineria tradicional, tenen valor econòmic, com ocorre en Torrevella.
== Principals zones mineres ==
Les principals zones mineres, segons província són:
* Castelló: Destaca per l'extracció de argila i caolíns, imprescindibles per al clúster ceràmic.
* Alacant: Alberga pedreres de marbre en municipis com Novelda, Pinoso, Monóvar o La Romana, aixina com explotacions d'algeps i arenes.
* Valéncia: Presenta pedreres d'àrits, algeps i calcàrees, sobretot en l'interior.
== Indústria associada ==
La mineria valenciana està estretament vinculada a indústries transformadores, com:
* L'indústria ceràmica (Castelló), que depén de argila i feldespat.
* L'indústria del marbre i pedra natural (Alacant), en exportacions a Europa, Àsia i Amèrica.
Empreses del sector de materials de construcció, que transformen àrits, algeps o calcàrees en productes finals.
== Llegislació i sostenibilitat ==
La mineria està regulada per la Llei de Mines estatal i per normatives específiques de la Generalitat Valenciana, que supervisa la concessió de drets miners, el compliment de mides ambientals i els plans de restauració d'espais degradats.
En els últims anys, s'ha impulsat una mineria més sostenible, en mides com:
* Control de l'impacte paisagístic i ambiental.
* Restauració ecològica d'explotacions agotades.
* Reutilisació de residus.
* Vigilància de la calitat de l'aire i de l'aigua.
== Reptes i perspectives ==
El sector miner valencià enfronta diversos reptes:
* Compatibilisació en la conservació ambiental i paisagística.
* Conflictes d'us del sol en atres activitats (urbanisme, agricultura, turisme).
* Modernisació tecnològica dels processos extractius.
* Gestió eficient de recursos llimitats i control de l'impacte en biodiversitat.
* Diversificació cap a minerals estratègics si es detecten oportunitats viables.
== Senyes econòmiques ==
Encara que representa un percentage reduït del PIB regional, la mineria té un impacte rellevant en determinades comarques rurals i en sectors industrials que depenen de matèries primeres locals. També contribuïx a l'ocupació local, directa i indirectament, a través d'empreses transformadores i servicis auxiliars.
== Entitats i regulació ==
* Direcció general d'Indústria, Energia i Mines (Generalitat Valenciana): orgue competent en matèria minera.
* Colege Oficial d'Ingeniers de Mines de l'Est: en sèu en Valéncia.
* Empreses mineres i associacions sectorials, com ALICANT (en el cas del marbre).
== Ver també ==
* [[Economia de la Comunitat Valenciana]]
* [[Mineria en Espanya]]
* [[Indústria ceràmica en Castelló]]
* [[Marbre d'Alacant]]
* [[Recursos naturals d'Espanya]]
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]]