39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''oceà Antàrtic''' (també nomenat '''oceà Glacial Antàrtic''') és la massa d'[[aigua]] que envolta al [[Antàrtica|continent antàrtic]]. És el quart més gran del món (a soles és més chicotet l'[[oceà Àrtic]]) i l'últim que va ser definit, ya que no fon fins a la [[primavera]] de l'any [[2000]] que l'[[Organisació Hidrogràfica Internacional]] va definir un quint oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]]. El nou oceà s'estén des de la costa de l'[[Antàrtica]] fins als 60 graus de latitut sur, que coincidix en el llímit del [[Tractat Antàrtic]].
L''''oceà Antàrtic''' (també nomenat '''oceà Glacial Antàrtic''') és la massa d'[[aigua]] que envolta al [[Antàrtica|continent antàrtic]]. És el quart més gran del món (a soles és més chicotet l'[[oceà Àrtic]]) i l'últim que va ser definit, ya que no fon fins a la [[primavera]] de l'any [[2000]] que l'[[Organisació Hidrogràfica Internacional]] va definir un quint oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]]. El nou oceà s'estén des de la costa de l'[[Antàrtica]] fins als 60 graus de latitut sur, que coincidix en el llímit del [[Tractat Antàrtic]].
== Geografia ==
L'oceà Antàrtic inclou la corrent circumpolar antàrtica (que circula al voltant de l'[[Antàrtida]]), la mar d'Amundsen, el de Bellingshausen, parts del passage de Drake, la mar de Ross, el de Cooperació, el de Cosmonautes, una part chicoteta de la mar de Scotia, i la mar de Weddell. La seua àrea total comprén 20 327 000 quilómetros quadrats.
El Glacial Antàrtic diferix dels atres oceans en que és l'únic que no es delimita per masses continentals i les seues proyeccions, sino que és un continu en els oceans [[Atlàntic]], [[Índic]] i [[Pacífic]]. Açò és aixina per la singularitat de la corrent circumpolar, únic que fa el regrés al [[Terra (planeta)|planeta]] i que aïlla físicament les seues aigües de les del restant de mars veïnes, creant un conjunt de característiques físiques, químiques i ambientals coherent en la seua individualisació com a oceà.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==