Canvis

En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  

En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  

Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].  

Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].  Les opinions i les crítiques expressades per Cabriada en esta obra ocasionaren moltes controvèrsies, majoritàriament consistents en texts d'escassa rellevància científica i abundants en desqualificacions mútues entre galenistes i iatroquímics.

En l'any [[1699]], Cabriada fou nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies.

En l'any [[1699]], Cabriada fou nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies.