| − | Naixcut el 12 de març de l'any 1842 en la ciutat de Valéncia, inicià la seua formació artística en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de la seua València natal, tenint com a mestre a [[Rafael Montesinos Ramiro]], miniaturiste i gran admirador de [[José de Ribera|Ribera]] la pintura del qual copiarà en gran intensitat el jove artiste. En l'any [[1864]], es va traslladar a [[Madrit]] per a continuar la seua formació en la Real Acadèmia de San Fernando, fon Premi de Roma en [[1867]], guardó que pensionava al guanyador en esta ciutat per a la culminació de la seua formació, viajant aixina en l'any [[1868]] a la Ciutat Eterna. | + | Naixcut el 12 de març de l'any 1842 en la ciutat de Valéncia, inicià la seua formació artística en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de la seua Valéncia natal, tenint com a mestre a [[Rafael Montesinos Ramiro]], miniaturiste i gran admirador de [[José de Ribera|Ribera]] la pintura del qual copiarà en gran intensitat el jove artiste. En l'any [[1864]], es va traslladar a [[Madrit]] per a continuar la seua formació en la Real Acadèmia de San Fernando, fon Premi de Roma en [[1867]], guardó que pensionava al guanyador en esta ciutat per a la culminació de la seua formació, viajant aixina en l'any [[1868]] a la Ciutat Eterna. |
| | El seu enviament d'obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts li permetrà recollir diversos èxits, denotant en els seus treballs herència de la tradició naturalista del [[Barroc]]. Des de Roma va enviar una Santa Clara que conseguí la primera medalla en la Nacional de [[1871]]. En l'any [[1868]], en tan sol vintitrés anys, fon professor de l'Acadèmia de Sant Carles, a pesar de ser-ho solament durant un any, tenint per discípuls als germans [[José Benlliure|José]] i [[Marià Benlliure|Mariano Benlliure]]. De tornada a Espanya dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en estàncies pensionades a [[París]], ciutat a la que tornaria despuix en posterioritat, pero ya com a resident, puix allí va mantindre una segona residència. | | El seu enviament d'obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts li permetrà recollir diversos èxits, denotant en els seus treballs herència de la tradició naturalista del [[Barroc]]. Des de Roma va enviar una Santa Clara que conseguí la primera medalla en la Nacional de [[1871]]. En l'any [[1868]], en tan sol vintitrés anys, fon professor de l'Acadèmia de Sant Carles, a pesar de ser-ho solament durant un any, tenint per discípuls als germans [[José Benlliure|José]] i [[Marià Benlliure|Mariano Benlliure]]. De tornada a Espanya dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en estàncies pensionades a [[París]], ciutat a la que tornaria despuix en posterioritat, pero ya com a resident, puix allí va mantindre una segona residència. |