Canvis

La '''crisis econòmica espanyola''', també coneguda com la '''Gran Recessió espanyola''',​ fon la part espanyola de la crisis financera de l'[[Unió Europea]] iniciada en l'any [[2008]] i conclosa en l'any [[2014]], segons la contabilitat nacional, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).​ La crisis es va emmarcar dins de la denominada Gran Recessió que va afectar a la major part de països del món, en especial als països desenrollats. L'economia espanyola va tardar més anys en recuperar els nivells previs a la crisis d'algunes de les variables com la desocupació. L'eixida de la crisis es va produir a costa d'un creiximent de la desigualtat.

La '''crisis econòmica espanyola''', també coneguda com la '''Gran Recessió espanyola''',​ fon la part espanyola de la crisis financera de l'[[Unió Europea]] iniciada en l'any [[2008]] i conclosa en l'any [[2014]], segons la contabilitat nacional, a partir de les senyes de l'Institut Nacional d'Estadística ([[INE]]).​ La crisis es va emmarcar dins de la denominada Gran Recessió que va afectar a la major part de països del món, en especial als països desenrollats. L'economia espanyola va tardar més anys en recuperar els nivells previs a la crisis d'algunes de les variables com la desocupació. L'eixida de la crisis es va produir a costa d'un creiximent de la desigualtat.

El començ de la crisis mundial va supondre per a Espanya l'explosió d'atres problemes: el final de la bombeta immobiliària, la crisis bancària de 2010 i finalment l'aument de la desocupació en Espanya, de lo que va derivar el sorgiment de moviments socials encaminats a canviar el model econòmic i productiu aixina com qüestionar el sistema polític exigint una renovació democràtica. El moviment més important fon el denominat Moviment 15-M, sorgit en gran mida per la precarietat i les condicions econòmiques de les classes mija i baixa; dos conseqüències de la crisis financera.​ La dràstica disminució del crèdit a famílies i menuts empresaris per part dels bancs i les caixes d'aforros, algunes polítiques de despesa pública, l'elevat dèficit públic de les administracions públiques, la corrupció política, la deterioració de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petròleu varen ser uns atres dels problemes que també varen contribuir a l'agravament de la crisis. La crisis es va estendre més allà de l'economia per a afectar als àmbits institucionals, polítics i socials.

El començ de la crisis mundial va supondre per a Espanya l'explosió d'atres problemes: el final de la bombeta immobiliària, la crisis bancària de 2010 i finalment l'aument de la desocupació en Espanya, de lo que va derivar el sorgiment de moviments socials encaminats a canviar el model econòmic i productiu aixina com qüestionar el sistema polític exigint una renovació democràtica. El moviment més important fon el denominat Moviment 15-M, sorgit en gran mida per la precarietat i les condicions econòmiques de les classes mija i baixa; dos conseqüències de la crisis financera.​ La dràstica disminució del crèdit a famílies i menuts empresaris per part dels bancs i les caixes d'aforros, algunes polítiques de despesa pública, l'elevat dèficit públic de les administracions públiques, la corrupció política, la deterioració de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petròleu varen ser uns atres dels problemes que també varen contribuir a l'agravament de la crisis. La crisis es va estendre més allà de l'economia per a afectar als àmbits institucionals, polítics i socials.