{{Cita|Els parlaments foren tan eloqüents com els que seguixen (''[[Las Provincias]]'', 26.7.1930):
+
+
''Hoy nuestra 'Senyera' abrazada por los tres alcaldes y presidentes se enarbola de nuevo tremolando al sol sus pliegues. ([[José Maestre Laborde-Boix|Josep Maestre]], alcalde de Valéncia)''.
+
+
''Ante el juramento de fidelidad a la Senyera, la voz de Castellón no podía faltar, y aquí estoy para deciros que no es vuestra sólo la Senyera: es de toda la región. Un gobierno creyó que bastaba negar a las regiones su personalidad, para que ésta dejara de existir; ya veis que eso no bastaba, y aquí estamos todos para afirmar que existe. ([[Manuel Breva Perales|Breva]], alcalde de Castelló)''.
+
+
''Vengo en nombre de Alicante a sumarme al homenaje que tributáis a nuestra Señera, a la Señera de la región valenciana. ([[Gonzalo Mengual Segura|Mengual]], alcalde d´Alacant)''.
+
+
Els alcaldes de les tres capitals acabaren abraçant-se i besant la [[Real Senyera|Senyera]]. A pesar de que la transcripció dels parlaments se feu en castellà, sabem que els alcaldes parlaren en valencià perque aixina es fa constar en la crònica; fet absolutament extraordinari, encara en aquella época, en actes multitudinaris en els que s'havia de parlar en públic.|'1930: la recuperació de la Senyera com a símbol oficial del poble valencià', per [[Òscar Rueda]] ([[Convencio Valencianista]], Valéncia Ciutat, 9 d'Octubre de 2013)}}
{{Cita|''El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.''}}
{{Cita|''El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.''}}