Canvis

}}

}}

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''

Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''

El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.

El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre dels Aveïnaments|Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.

L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes migevals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià.

L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes migevals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià.

{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

== Curiositats ==

== Curiositats ==

La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.  

La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

== Vore també ==

== Vore també ==