| | El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius. | | El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius. |
| − | És el derivat del plàstic més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució. | + | És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució. |
| | Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama. | | Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama. |