29
edicions
Canvis
Millora de l'artícul
En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).
En l'any [[1950]], Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan ([[1932]]), la Medalla Sylvester ([[1934]]), el Premi Kalinga ([[1957]]) i el Premi Jerusalem ([[1963]]).
== Biografia ==
=== Infància i antecedents ===
Bertrand Arthur William Russell naixqué en Ravenscroft, una casa de camp en Trellech, Monmouthshire, el 18 de maig de 1872, en el sí d'una família influent i lliberal de l'aristocràcia britànica. Els seus pares eren el vescomte i la vescomtesa d'Amberley. Lord Amberley consentí la relació extramarital de la seua esposa en el tutor dels seus fills, el biòlec [[Douglas Spalding]]. Abdós foren defensors primerencs del [[control de la natalitat]] en una época en la que açò es considerava escandalós. Lord Amberley, [[Deisme|deiste]], demanà al filòsof [[John Stuart Mill]] que actuara com a padrí secular de Russell. Mill va fallir a l'any següent del naiximent de Russell, pero els seus escrits influirien posteriorment en la vida d'est.
El yayo patern de Russell, Lord John Russell, posteriorment primer comte Russell, fon [[primer ministre del Regne Unit]] en dos ocasions durant les décades de 1840 i 1860. Membre del Parlament des de principis de la década de 1810, es reuní ab [[Napoleó Bonaparte]] en [[Elba]]. Els Russell havien segut una família prominent en Anglaterra durant varis sigles abans d'açò, alcançant el poder i el títul nobiliari en l'ascens de la [[dinastia Tudor]] (vejau: [[Duc de Bedford]]). Es consolidaren com una de les principals famílies [[whig]] i participaren en acontenyiments polítics des de la [[dissolució dels monasteris]] entre 1536 i 1540, fins a la [[Revolució Gloriosa]] de 1688–1689 i la Gran Reforma de 1832.
Lady Amberley era filla de Lord i Lady Stanley de Alderley. Russell temia a sovint les burles de la seua yaya materna, una de les defensores de l'[[educació de la dona]].
=== Infància i adolescència ===
Russell tenia dos germans: el seu germà [[Frank Russell, 2nd Earl Russell|Frank]] (sèt anys major) i la seua germana Rachel (quatre anys major). En juny de 1874, la seua mare morí de [[diftèria]], seguida poc despuix per la mort de Rachel. En giner de 1876, el seu pare fallí de [[bronquitis]] despuix d'un llarc periodo de [[depressió]]. Frank i Bertrand quedaren baix el conte dels seus yayos paterns, els qui vivien en Pembroke Lodge, en Richmond Park. El seu yayo, l'ex primer ministre comte Russell, morí en 1878 i fon recordat per Russell com un vell amable en cadira de rodes. La seua yaya, la comtesa Russell (de naiximent Lady Frances Elliot), fon la figura central de la família durant el restant de l'infància i joventut de Russell. La comtesa provenia d'una família [[Presbiterianisme|presbiteriana]] escocesa i presentà una petició davant el Tribunal de Cancelleria per a anular una clàusula del testament de Amberley que exigia que els chiquets foren criats com a [[Agnosticisme|agnòstics]]. A pesar del seu conservadurisme religiós, mantenia idees progressistes en atres àmbits (acceptava el [[darwinisme]] i recolzava l'autonomia irlandesa), i la seua influència en la visió de Bertrand Russell sobre la [[justícia social]] i la defensa dels principis va perdurar a lo llarc de tota la seua vida.
L'adolescència de Russell fon solitària i va aplegar a contemplar el suïcidi. Comentà en la seua autobiografia que el seu interés per "la naturalea, els llibres i (més tart) les matemàtiques em varen salvar de la desesperació total"; solament el seu desig de deprendre més matemàtiques ho va mantindre alluntat del suïcidi. Va rebre educació en casa per mig de diversos tutors. Quan tenia onze anys, el seu germà Frank li va presentar l'obra d'[[Euclides]], que Russell descrigué en la seua autobiografia com "un dels grans acontenyiments de la meua vida, tan enlluernant com el primer amor".
Durant estos anys formatius, també descobrí les obres de [[Percy Bysshe Shelley]]. Russell escrigué: "Passava tot el meu temps lliure llegint-ho i deprenent-ho de memòria, sense conéixer a ningú en qui poguera parlar de lo que pensava o sentia. Solia reflexionar sobre lo maravellós que hauria segut conéixer a Shelley, i em preguntava si alguna volta trobaria a un ser humà viu en qui sentira tanta simpatia". Russell afirmà que, a partir dels 15 anys, va dedicar molt de temps a reflexionar sobre la validea del dogma religiós cristià, el qual no li resultava convincent. A eixa edat va aplegar a la conclusió de que no existix el [[lliure albir]] i, dos anys despuix, que no hi ha vida despuix de la mort. Finalment, als 18 anys, despuix de llegir l'Autobiografia de Mill, abandonà l'argument de la "[[Primer motor inmòvil|Causa Primera]]" i es convertí en [[Ateisme|ateu]].
En 1890 viajà al continent europeu en un amic nortamericà, [[Edward FitzGerald]], i junt a la família d'est va visitar l'[[Exposició de París de 1889]] i va pujar a la [[Torre Eiffel]] poc despuix de la seua inauguració.
=== Educació ===
Russell obtingué una beca per a cursar el [[Mathematical Tripos]] en el [[Trinity College]] de Cambridge, i començà els seus estudis allí en 1890, tenint com a tutor a [[Robert Rumsey Webb]]. Es relacionà en el jove [[G. E. Moore|George Edward Moore]] i va caure baix l'influència d'[[Alfred North Whitehead]], qui ho va recomanar per a formar part dels [[Apòstols de Cambridge]]. Destacà en [[matemàtiques]] i [[filosofia]], graduant-se com a sèptim Wrangler en matemàtiques en 1893 i convertint-se en Fellow en filosofia en 1895.
== Obres ==
== Obres ==