32 163
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1991. Des del 13 de maig de 1991 l'[[Unió europea|Unio europea]] reconeix la denominacio de [[Idioma valencià|IDIOMA VALENCIÀ]]. La UE reconegue a la [[Generalitat Valenciana]] 'la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el mon sancer i en qualsevol mig, impres o no, una versio en LLENGUA VALENCIANA'.
En eixe moment governava el [[PSOE]] en Madrit i Valencia, i [[CiU]] en Catalunya. (Una atra volta mes el socialisme del [[2006]], comparat en aquell del [[1991]], posa en evidencia la seua incoherencia contradictoria i versatil, per a res d'acort ni en les fonts historiques, ni en les institucions europees).
La LLENGUA VALENCIANA, diferenciada del catala per la UE, es declarà oficial i aixina està reconeguda la seua denominacio en Europa des del 5 de novembre de [[1992]], despres de l'aprovacio de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries|Carta Europea de Llengües Minoritaries]], a la que s'adjuntà l'informe del Comite d'Experts de data del 13 de febrer de 1991, en la pagina 80, del qual es reconeix el catala, i en la 81, totalment diferenciada, el VALENCIÀ.
De la mateixa manera el ple del Parlament Europeu aprovà la '[[Killilea Resolution]]' en la que, en el seu document tecnic anex, figura reconeguda la LLENGUA VALENCIANA (pag. 49) diferenciada del catala (pag. 21).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1992. Les denuncies contra la catalanisacio de les escoles i universitats valencianes es multiplica en els mijos de comunicacio. Una de les mes valioses, per la categoria intelectual de qui la pronuncia es la del notable historiador catala [[Miquel Batllori|Pare Batllori]] quan, en una conferencia pronunciada en l'Universitat de Girona (''Las Provincias'', 2.11.1992) manifestava obertament:
{{Cita|1992. Les denuncies contra la catalanisacio de les escoles i universitats valencianes es multiplica en els mijos de comunicacio. Una de les mes valioses, per la categoria intelectual de qui la pronuncia es la del notable historiador catala [[Miquel Batllori|Pare Batllori]] quan, en una conferencia pronunciada en l'Universitat de Girona (''Las Provincias'', 2.11.1992) manifestava obertament: