Canvis

== Sinopsis ==

== Sinopsis ==

L'historiador Vicent Sanz, despuix d'una conscienciosa investigacio, posa en tela de juï que la [[Real Senyera]] que conserva i exhibix la [[Diputacio de Valencia]] siga la que cobrí el cos de [[Vicent Blasco Ibáñez]], el noveliste universal que desijà ser amortallat en el simbol per excelencia de la Patria Valenciana.

L'historiador Vicent Sanz, despuix d'una conscienciosa investigacio, posa en tela de juï que la [[Real Senyera]] que conserva i exhibix la [[Diputació de Valéncia]] siga la que cobrí el cos de [[Vicent Blasco Ibáñez]], el noveliste universal que desijà ser amortallat en el síimbol per excelencia de la Patria Valenciana.

En l'argumentari que desenrolla en esta publicacio indica que son almenys tres les senyeres que se vinculen o se poden relacionar en el noveliste i politic Blasco Ibáñez i d'elles nos parla en esta obra, per a lo qual relata tot lo ocorregut des del moment de la defuncio de Blasco en Fontana Rosa en 1928 fins al seu sepeli “provisional” –convertit de moment en definitiu– en 1937. Nos acosta als moments mes intims del deces de l'escritor en Menton, la seua sepultura en aquella localitat francesa, el trasllat a Valencia del seu cadaver ya en 1933, a on rebe un multitudinari soterrar d'estat, sent instalades les despulles en l'entrada del Cementeri General a l'espera de la construccio d'un mausoleu fins que, en 1937, declarada la guerra civil, sería soterrat en una improvisada sepultura, en una senzilla caseta del cementeri civil de Valencia, a on reposa.

En l'argumentari que desenrolla en esta publicacio indica que són almenys tres les senyeres que se vinculen o se poden relacionar en el noveliste i politic Blasco Ibáñez i d'elles nos parla en esta obra, per a lo qual relata tot lo ocorregut des del moment de la defunció de Blasco en Fontana Rosa en l'any [[1928]] fins al seu sepeli “provisional” –convertit de moment en definitiu– en [[1937]]. Nos acosta als moments mes intims del decés de l'escritor en Menton, la seua sepultura en aquella localitat francesa, el trasllat a [[Valéncia]] del seu cadaver ya en [[1933]], a on rebe un multitudinari soterrar d'estat, sent instalades les despulles en l'entrada del Cementeri General a l'espera de la construccio d'un mausoleu fins que, en l'any [[1937]], declarada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], sería soterrat en una improvisada sepultura, en una senzilla caseta del cementeri civil de Valéncia, a on reposa.

Ademes, i com anex, inclou l'encarrec que en 1928 Carlos Sousa Álvarez de Toledo, el marqués de Sotelo, alcalde de Valencia, feu d'una replica de la Real Senyera per a substituir l'original de 1596 en actes oficials i relata cóm part de la confeccio l'elaborà el mateix teixidor i en els mateixos tallers que realisaren la que fon mortalla de Blasco Ibáñez.

Ademes, i com anex, inclou l'encarrec que en 1928 Carlos Sousa Álvarez de Toledo, el marqués de Sotelo, alcalde de Valencia, feu d'una replica de la Real Senyera per a substituir l'original de 1596 en actes oficials i relata cóm part de la confeccio l'elaborà el mateix teixidor i en els mateixos tallers que realisaren la que fon mortalla de Blasco Ibáñez.