Canvis

6485 bytes afegits ,  20:12 1 oct 2010
sense resum d'edició
Llínea 108: Llínea 108:  
Els seus generals li solicitaren el "enterat" del govern i la seua firma per a eixecutar vàries sentències de mort a vàrios soldats desertors en el front carliste, imprescindible, segons ells, per a la recuperació de la disciplina de l'eixèrcit. Salmerón, home de principis lliberals molt avançats, es va negar a concedir el "enterat", i, tal com figura inscrit a la pedra del seu mausoleu, "bandonà el poder per no firmar una sentència de mort". De tal modo, va demetre el 6 de setembre.
 
Els seus generals li solicitaren el "enterat" del govern i la seua firma per a eixecutar vàries sentències de mort a vàrios soldats desertors en el front carliste, imprescindible, segons ells, per a la recuperació de la disciplina de l'eixèrcit. Salmerón, home de principis lliberals molt avançats, es va negar a concedir el "enterat", i, tal com figura inscrit a la pedra del seu mausoleu, "bandonà el poder per no firmar una sentència de mort". De tal modo, va demetre el 6 de setembre.
    +
=== Govern d'Emilio Castelar ===
 +
A l'endemà, el 7 de setembre, fon triat per a ocupar la Presidència del Poder Eixecutiu l'unitari Emilio Castelar, catedràtic d'Història i destacat orador, per 133 vots a favor front als 67 obtinguts per Pi y Margall. Durant la seua anterior etapa, com a Ministre d'Estat en el govern d'Estanislao Figueras, va promoure i va conseguir que s'aprovara l'abolició de l'esclavitut en el territori ultramarí de [[Puerto Rico]], encara que no en [[Cuba]] per la situació de guerra que vivia.
    +
En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, després d'això es tancaren les Corts el 20 de setembre. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecesor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena.
    +
En tot i això, el caos provocat per la sublevació cantonal i els problemes en la Guerra Carlista li varen portar a reobrir les Corts el 2 de giner de 1874, per a sometre a votació la gestió del seu govern i recabar plens poders en els que salvar a la República del descrèdit total.
    +
Es va obrir, en efecte, la sessió de Corts el 2 de giner de 1874 pero els federals es llançaren en tromba contra en Emilio Castelar, a qui recolzava el capità general de Madrit, en Manuel Pavía, antic partidari de Prim, en qui s'havia alçat en Villarejo de Salvanés. Dos forces ben diferents amenaçaven en interrompir les deliberacions de les Corts: els federals, en desig d'acabar en Castelar a mà airada, i les tropes del general Pavía, partidari de Castelar, que tenia deicidt acodir en el seu socors per a evitar la seua derrota front al federalisme.
    +
Eixien ya els regiments compromesos per l'orde del capità general, quan les Corts varen co9néixer la derrota de Castelar per 119 vots contra 191. Va dimitir l'últim president de la República, i el de les Corts, que era Nicolás Salmerón, va ordenar procedir a nova votació per a triar a un nou cap del Poder Eixecutiu.
    +
Pavía se situà en la plaça front al edifici en el seu estat major i ordenà a dos ajudants que impongueren a Salmerón la disolució de la sessió de Corts i el desallojament del edifici en cinc minuts. La Guàrdia Civil, que custodiava el Congrés, es va posar a les órdens del general i va ocupar els corredors del Congrés (sense arribar a anetrar en el hemicicle). Eren les set menys cinc del matí, quan s'estava procedint a la votació per a triar el greuíssim succés als diputats. Llavors, estos varen abandonar l'edifici a tota presa, entre escenes d'exacerbat histerisme; alguns inclús es despenjaren per les finestres. Pavía, sorprés, va preguntar: "Pero senyors, ¿per qué botar per les finestres quan poden eixir per la porta?".
 +
 +
Pavía, que era republicà unitari, li va oferir a Emilio Castelar continuar en la presidència, pero este ho va rebujar al no voler mantindre's en el poder per mijos antidemocràtics. Estos fets varen supondre el final oficiós de la Primera República, encara que oficialment continuaria casi atre any més.
 +
 +
== La república unitària ==
 +
En mig de la convulsió política, va entrar en Cartagena el 12 de giner el general López Domínguez, sustitut de Martínez Campos, mentres antonete Gálvez, en més de mil hòmens, conseguia eludir el sege a bordo de la "Numància", i dirigir-se a Oran. El final de l'experiència cantonal fon pagat per Gálvez en l'exili, pero la Restauració li va permetre, per mig d'amnistia, tornar a la seua Torreagüera natal. En esta época entabliria una extranya i entranyable amistat en Antonio Cánovas del Castillo, màxim responsable de la Restauració, qui considerava a Gálvez un home sincer, honrat i valent, encara que d'idees polítices exagerades.
 +
 +
Mentrimentres, després de la negativa d'Emilio Castelar, es va encarregar al general Serrano, recent tornat del seu exili en Biarriz per la seua implicació en l'intentona colpista del 23 d'abril, la formació d'un govern de concentració que va agrupar a mponàrquics, conservadors i republicans unitaris, i del que es va excloure als republicans federals.
 +
 +
Francisco Serrano, duc de la Torre, de 63 anys, antic colaborador d'Isabel II, ya havia eixercit per dos voltes la comandància del estat. Proclamà la República unitària, fent-se càrrec de la Presidència del Poder Eixecutiu, i governà prescindint de les Corts en una dictadura republicana conservadora. Durant el seu manament es va sometre a l'últim dels cantons insurrectes, el de Cartagena, i es varen concentrar els esforços en la guerra carlista en el nort d'Espanya. El general va intentar sense èxit consolidar-se en el poder de forma dictatorial, segons l'eixemple del règim de ducs i generals que s'imponia en França a la caiguda de Napoleó III i després de la derrota de la Comuna de París.
 +
 +
Als pocs messos, el 13 de maig va cedir la presidència del govern a Juan de Zavala i de la Puente per a encarregar-se personalment de les operacions contra els carlistes en el nort. I més tart li encarregà el govern a Práxedes Mateo Sagasta el 3 de setembre. El 10 de decembre va començar el sege de Pamplona, pero el pronunciament de Sagunt ho va interrompir.
 +
 +
== Final de la primera república ==
 +
El 29 de decembre de 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar en Sagunt a favor de la restauració en el tro de la monarquia borbònica en la persona de'n Alfonso de Borbón, fill d'Isabel II. El govern de Sagasta no es va opondre ad este pronunciament, permetint la restauració de la monarquia. El triumf de la restauració borbònica es conseguí gràcies al treball pervi d'Antonio Cánovas del Castillo, que en tot i això era contrari al pronunciament militar.
 +
 +
Fins a 1931, els republicans espanyols celebraven el 11 de febrer, aniversari de la Primera República. Posteriorment, la conmemoració es va traslladar al 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, que ademés, entre 1932 i 1938 va ser festa nacional.
 +
 +
== Veja's també ==
 +
* [[Segona República Espanyola]]
 +
* [[Restauració borbònica]]
 +
* [[Espanya]]
 +
 +
[[Categoria:Història d'Espanya]]
          
[[Categoria:Història contemporànea d'Espanya]]
 
[[Categoria:Història contemporànea d'Espanya]]