Canvis

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg|thumb|250px|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]
+
[[Archiu:Retrato de Antonio de Nebrija (fondo blanco).jpg|thumb|250px|Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any [[1536]]]]
 
'''Antonio Martínez de Cala y Xarana​''' o '''Antonio de Lebrija​''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]),​ més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].  
 
'''Antonio Martínez de Cala y Xarana​''' o '''Antonio de Lebrija​''' ([[Lebrija]], [[1444]] - † [[Alcalà de Henares]], [[2 de juliol]] de [[1522]]),​ més conegut com '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el [[Real Colege d'Espanya]] de [[Bolonya]].  
   Llínea 7: Llínea 7:     
== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
 
== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
[[File:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg|thumb|250px|Antonio de Nebrija impartint classe]]
+
[[Archiu:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg|thumb|250px|Antonio de Nebrija impartint classe]]
    
Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.
 
Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.