Canvis

[[1383]].-[[Francesc Eiximenis]] ([[1330]]-[[1409]]), catala de [[Girona]], traductor i escritor franciscà del Sigle d'Or valencià i mestre en Sacra Teologia '''diu de la llengua valenciana''' en el llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública|Regiment de la Cosa Publica]]'' de 1383, llibre presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia: "aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna ha retengut ço que millor li es, e ha lleixat los pus durs e lo pus mal sonants vocables dels atres e ha presos los millors...".

[[1383]].-[[Francesc Eiximenis]] ([[1330]]-[[1409]]), catala de [[Girona]], traductor i escritor franciscà del Sigle d'Or valencià i mestre en Sacra Teologia '''diu de la llengua valenciana''' en el llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública|Regiment de la Cosa Publica]]'' de 1383, llibre presentat als Jurats de la ciutat de Valéncia: "aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna ha retengut ço que millor li es, e ha lleixat los pus durs e lo pus mal sonants vocables dels atres e ha presos los millors...".

[[1390]].- Frai Joan Monzo, religiós Dominico, '''compon la seua obra en llengua valenciana''' : “Varii tractatus Idiomate Valentino”. (Segons Ximeno, te mes obres pero estan en llati)

[[1390]].- [[Joan de Montsó|Frai Juan de Monzón]], religiós Dominic, mestre de l'Orde dels Predicadors (Orde de Sant Vicent Ferrer), '''compon la seua obra en llengua valenciana''' : “Varii tractatus Idiomate Valentino”. (Segons Ximeno, té més obres pero estan en llati), en el que es referix a la 'crida' que fan les autoritats valencianes ('Magnifichs Iusticia e Iurats') en nom del Rei Joan I, rei d'Aragó, de Valéncia, de Mallorca, de Cerdenya i de Còrcega, i comte de Barcelona, 'Traduhida del Llatí en vulgar Valencià' per ser la llengua popular utilisada per la societat valenciana des de principis del sigle X, especialment pels mossàraps durant la presència àrap i des de 1238 des de la Conquista de Jaume I.

[[1391]].- Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en '''lengua valenciana''' e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 anys passats de la conquista de Valencia, i 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?

[[1391]].- Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en '''lengua valenciana''' e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 anys passats de la conquista de Valencia, i 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?