| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]]. La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]]. | + | '''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. |
| | + | |
| | + | == Invents == |
| | + | Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]]. |
| | + | |
| | + | La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]]. |
| | + | |
| | + | En els últims anys de la seua vida Torres Quevedo va dirigir la seua atenció al camp de la pedagogia, a investigar aquells elements o màquines que podrien ajudar als educadors en la seua tasca. Palesos sobre les màquines d'escriure, paginació marginal dels manuals) i les de la busca proyectable i el proyector didàctic. |
| | + | |
| | + | La busca proyectable, també conegut com a punter làser es basa en l'ombra produïda per un cos opac que es mou prop de la placa proyectada, esta ombra és la que utilisaria com a punter. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo expressa aixina la necessitat d'este invent: «Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca». |
| | + | |
| | + | També va construir un proyector didàctic que millorava la forma en la que les diapositives es colocaven sobre les plaques de [[vidre]] per a proyectar-les. |
| | + | |
| | + | == Reconeiximents == |
| | + | * Gran Creu de l'Orde de Carlos III |
| | + | * Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso XII |
| | + | * Medalla Echegaray |
| | + | * Comendador de la Legió d'Honor |
| | + | * Banda de l'orde de la República |
| | + | * Doctor honoris causa per l'Universitat de París |
| | + | * Té dedicats carrers i places en [[Bilbao]], Alcalá de Henares, [[Don Benito]], [[Palencia]], [[Santander]], Torrelavega i [[Saragossa]]. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28 |
| | + | * Torres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419 |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |