Canvis

Als dos dies de trobar-se presoner, aprofitant l'obscuritat de la nit, es va tirar a la mar, burlant als sentineles i llanches canyoneres que custodiaven els pontons i, sense pèrdua de temps, tornà a [[Espanya]] i es presentà en [[Badajoz]], sent recompensat per esta fugida i destinat al Regiment de Cavalleria dels Hússars de la Reina Donya María Luisa, fins que passà al recent creat de Caçadors de Cavalleria de la Granada de Llerena.

Als dos dies de trobar-se presoner, aprofitant l'obscuritat de la nit, es va tirar a la mar, burlant als sentineles i llanches canyoneres que custodiaven els pontons i, sense pèrdua de temps, tornà a [[Espanya]] i es presentà en [[Badajoz]], sent recompensat per esta fugida i destinat al Regiment de Cavalleria dels Hússars de la Reina Donya María Luisa, fins que passà al recent creat de Caçadors de Cavalleria de la Granada de Llerena.

En pocs mesos ascendí a caporal 1.º (1 de juliol de [[1808]]); se li concedí el grau de sargent 2.º, als 24 dies; i ascendí ad esta última ocupació el 15 d'agost del mateix any.

En pocs mesos ascendí a caporal 1.º ([[1 de juliol]] de [[1808]]); se li concedí el grau de sargent 2.º, als 24 dies; i ascendí ad esta última ocupació el [[15 d'agost]] del mateix any.

Durant [[1809]] participà en varis combats en [[Extremadura]], prenent part —el 26 de juliol— en l'atac d'[[Alcabón]] ([[Toledo]]), en el que rebé dos ferides “mortals” (relatat en el seu full de servicis) i es distinguí, sent recompensat per la Junta central del regne i ascendit a alferes —el 12 d'agost— en antiguetat d'aquella data: 26 de juliol.

Durant [[1809]] participà en varis combats en [[Extremadura]], prenent part —el [[26 de juliol]]— en l'atac d'[[Alcabón]] ([[Toledo]]), en el que rebé dos ferides “mortals” (relatat en el seu full de servicis) i es distinguí, sent recompensat per la Junta central del regne i ascendit a alferes —el [[12 d'agost]]— en antiguetat d'aquella data: 26 de juliol.

Fon a partir d'este moment quan començà l'aventura que li dugué a la fama. En els combats del matí del dit dia 26 de juliol fon fet presoner.

Fon a partir d'este moment quan començà l'aventura que li dugué a la fama. En els combats del matí del dit dia 26 de juliol fon fet presoner.

Segons el seu propi relat (en una instància a S. M. la reina [[Isabel II d'Espanya|Donya Isabel II]]), al trenc d'alba del dia següent, en mil treballs, va poder arribar a un poblet immediat i acovilar-se en una casa deshabitada, fins que la fortuna li deparà l'auxili d'una vella que, de quan en quan, li duya un curt aliment i lo necessari per a que cicatrisaren les seues ferides.

Segons el seu propi relat (en una instància a S. M. la reina [[Isabel II d'Espanya|Donya Isabel II]]), al trenc d'alba del dia següent, en mil treballs, va poder arribar a un poblet immediat i acovilar-se en una casa deshabitada, fins que la fortuna li deparà l'auxili d'una vella que, de quan en quan, li duya un curt aliment i lo necessari per a que cicatrisaren les seues ferides.

Ell mateixa nos seguix relatant que —una volta tancades les seues ferides, encara que no del tot— va mamprendre la marcha per montanyes i sengles extraviades fins a [[Sevilla]], presentant-se al marqués de Palacios, inspector general de Cavalleria (de 4 de maig de 1809 a 13 de juliol de 1810), qui li manà tornar al seu Regiment.

Ell mateixa nos seguix relatant que —una volta tancades les seues ferides, encara que no del tot— va mamprendre la marcha per montanyes i sengles extraviades fins a [[Sevilla]], presentant-se al marqués de Palacios, inspector general de Cavalleria (de [[4 de maig]] de [[1809]] a [[13 de juliol]] de [[1810]]), qui li manà tornar al seu Regiment.

El 27 d'octubre de [[1810]] se li concedí el grau de tinent. El 7 d'agost de l'any següent —1811— passà a agregat, per causa dels seus patiments, a la Caixa d'Invàlits de Xàtiva; i el 23 d'octubre se li concedí llicència per a contraure matrimoni en Vicenta Justa Martínez Picalqués.

El [[27 d'octubre]] de 1810 se li concedí el grau de tinent. El [[7 d'agost]] de l'any següent —[[1811]]— passà a agregat, per causa dels seus patiments, a la Caixa d'Invàlits de Xàtiva; i el [[23 d'octubre]] se li concedí llicència per a contraure matrimoni en Vicenta Justa Martínez Picalqués.

A pesar de les numeroses ferides rebudes, les seqüeles de les quals li varen acompanyar tota la seua vida, no es va acabar ací la vida activa d'Antonio Chover. El 7 de febrer de [[1817]] passà destinat a l'Estat Major de la plaça de [[Valéncia]], sent nomenat ajudant de la Ciutadella el 17 de setembre. Ascendí a capità d'Invàlits el 21 de setembre de [[1820]], i el 30 de març de [[1821]] fon destinat a l'Eixèrcit Realiste de Valéncia.

A pesar de les numeroses ferides rebudes, les seqüeles de les quals li varen acompanyar tota la seua vida, no es va acabar ací la vida activa d'Antonio Chover. El [[7 de febrer]] de [[1817]] passà destinat a l'Estat Major de la plaça de [[Valéncia]], sent nomenat ajudant de la Ciutadella el [[17 de setembre]]. Ascendí a capità d'Invàlits el [[21 de setembre]] de [[1820]], i el 30 de març de [[1821]] fon destinat a l'Eixèrcit Realiste de Valéncia.

En l'any [[1823]] se li donà de baixa en la revista del més de juliol, “per haver-se absentat en fi de març, i ignorant el seu parador”. No obstant, el 21 d'octubre de [[1825]] se li concedí l'escut de distinció, establit per a recompensar a tots aquells que havien abraçat la causa del Sobirà.

En l'any [[1823]] se li donà de baixa en la revista del més de juliol, “per haver-se absentat en fi de març, i ignorant el seu parador”. No obstant, el [[21 d'octubre]] de [[1825]] se li concedí l'escut de distinció, establit per a recompensar a tots aquells que havien abraçat la causa del Sobirà.

El full de servicis que va presentar, del Regiment de Cavalleria 7.º Provisional o Valéncia (abans Llancers del General), acredita que es va incorporar a l'Eixèrcit Real el 21 de març de [[1823]] i prengué part —entre eixa data i el 7 d'octubre— en els dos llocs contra Valéncia i en l'entrada en dita plaça, en l'Eixèrcit aliat, i en diverses accions —en la [[província d'Alacant]]— en els voltants de dita capital, [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Sant Vicent del Raspeig]].

El full de servicis que va presentar, del Regiment de Cavalleria 7.º Provisional o Valéncia (abans Llancers del General), acredita que es va incorporar a l'Eixèrcit Real el 21 de març de [[1823]] i prengué part —entre eixa data i el [[7 d'octubre]]— en els dos llocs contra Valéncia i en l'entrada en dita plaça, en l'Eixèrcit aliat, i en diverses accions —en la [[província d'Alacant]]— en els voltants de dita capital, [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Sant Vicent del Raspeig]].

El 9 d'agost de [[1824]] se li concedí el grau de tinent coronel i l'1 d'octubre de [[1825]] es va vore obligat a retornar al Cos d'Invàlits, passant a la situació de retirat l'1 de juny de [[1829]].

El [[9 d'agost]] de [[1824]] se li concedí el grau de tinent coronel i l'[[1 d'octubre]] de [[1825]] es va vore obligat a retornar al Cos d'Invàlits, passant a la situació de retirat l'[[1 de juny]] de [[1829]].

Havent enviudat i trobant-se, com ell mateixa descriu, “agobiat dels seus mals i sense tindre qui li prestara consol o fera els medicaments necessaris per a calmar les incomoditats que li causaven les seues mal tancades ferides”, en [[1846]] solicità i obtingué permís per a casar-se en segones núpcies en Valentina Teresa Cuevas Cavaller, de dèsset anys d'edat.

Havent enviudat i trobant-se, com ell mateixa descriu, “agobiat dels seus mals i sense tindre qui li prestara consol o fera els medicaments necessaris per a calmar les incomoditats que li causaven les seues mal tancades ferides”, en [[1846]] solicità i obtingué permís per a casar-se en segones núpcies en Valentina Teresa Cuevas Cavaller, de dèsset anys d'edat.

L'1 de decembre de [[1850]] passà destinat al quarter d'Invàlits d'[[Atocha]] ([[Madrit]]), sent ascendit a comandant de Cavalleria en antiguetat de 13 de juliol de [[1854]], en atenció als rellevants i distinguits servicis que havia prestat en la seua dilatada carrera.

L'[[1 de decembre]] de [[1850]] passà destinat al quarter d'Invàlits d'[[Atocha]] ([[Madrit]]), sent ascendit a comandant de Cavalleria en antiguetat de [[13 de juliol]] de [[1854]], en atenció als rellevants i distinguits servicis que havia prestat en la seua dilatada carrera.

Antonio Chover fallí el 2 de maig de l'any 1858. Se desconeix el seu lloc de falliment.  

Antonio Chover fallí el 2 de maig de l'any 1858. Se desconeix el seu lloc de falliment.