32 707
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Son pare treballava com a taxidermiste per a la Facultat de Ciències de l'[[Universitat de Valéncia]]. Es va matricular en [[1888]] en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on estudià baix la direcció de Salvá i Vilá. En l'any [[1894]] entrà en el taller de [[Joaquim Sorolla]], i en [[1896]] viajà a Madrit en el seu mestre, a on realisà ilustracions per a la revista moderna ''[[Blanco y Negro]]''. Fon pensionat de [[1900]] a [[1904]] en l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, als requeriments de la qual produí vàries pintures de tema històric, una d'elles (''L'Infern de Dante'') rebé la Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1904]]. Viajà per [[França]], [[Bèlgica]] i [[Holanda]], i en [[1909]] s'instalà en [[Volendam]] ([[Països Baixos]]).
Son pare treballava com a taxidermiste per a la Facultat de Ciències de l'[[Universitat de Valéncia]]. Es va matricular en [[1888]] en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on estudià baix la direcció de Salvá i Vilá. En l'any [[1894]] entrà en el taller de [[Joaquim Sorolla]], i en [[1896]] viajà a Madrit en el seu mestre, a on realisà ilustracions per a la revista moderna ''[[Blanco y Negro]]''. Fon pensionat de [[1900]] a [[1904]] en l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, als requeriments de la qual produí vàries pintures de tema històric, una d'elles (''L'Infern de Dante'') rebé la Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1904]]. Viajà per [[França]], [[Bèlgica]] i [[Holanda]], i en [[1909]] s'instalà en [[Volendam]] ([[Països Baixos]]).
Entre les seues exposicions individuals destaquen les celebrades en la Sala Amaré en [[1907]], i en els Salons de ''Blanco y Negro'' en [[1910]]. Cultivà el retrat, el bodegó, els tipos locals i els paisages. En [[1918]] fon nomenat assessor artístic de la Real Fàbrica de Tapissos. Acadèmic en [[1923]] de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit i posteriorment de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, eixercí com a professor de colorit i composició en l'Escola de San Fernando, substituint al seu mestre Sorolla. Posteriorment fon nomenat director de l'escola. En [[1925]] és nomenat membre corresponent de la [[Hispanic Society of America de Nova York]], vocal corresponent de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts de Lisboa, i en [[1941]] president del Patronat del [[Museu Sorolla]] i president de l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de [[1955]] a [[1964]].
En la seua madurea es va bolcar en el retrat; per ad ell varen posar [[Alfons XIII]] i [[Concha Piquer]]. Més interessant és el seu retrat de Cléo de Mérode, obra jovenil baix influència del simbolisme.
Fallí en Madrit, sent el seu cos soterrat en la [[ciutat de Valéncia]], i en les seues obres es fundà la Casa-Museu Benedito en Madrit.
== Estil ==
== Estil ==