| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''tapir''' és un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil.
| + | {{Taxobox |
| − | Habiten la jungla i zones boscoses d'[[America del sur]], [[America Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae es una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy [[2008]] en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. | + | | nom = Tapir |
| | + | | image = Malayan Tapir 001.jpg |
| | + | | llegenda = [[Tapir malai]] |
| | + | | regnum = [[Animalia]] |
| | + | | phylum = [[Chordata]] |
| | + | | classis = [[Mammalia]] |
| | + | | ordo = [[Perissodactyla]] |
| | + | | subordo = [[Ceratomorpha]] |
| | + | | familia = [[Tapiridae]] |
| | + | | genus = '''''Tapirus'''''<br>Brünnich, [[1772]] |
| | + | }} |
| | + | [[Image:Bairds Tapir.jpg|thumb|250px|Tapir de Baird]] |
| | + | [[Image:Tapirus terrestris (1) by JM Rosier.jpg|thumb|250px|Tapir amazònic]] |
| | + | [[Image:Tapirus pinchaque portrait.jpg|thumb|250px|Tapir de montanya]] |
| | + | '''''Tapirus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de [[mamífer]]s [[perissodàctil]]s de la [[família (biologia)|família]] [[Tapiridae]] coneguts vulgarment com '''tapirs'''. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa ([[probòscide]]) prensil. |
| | + | |
| | + | Habiten la jungla i zones boscoses d'[[Amèrica del sur]], [[Amèrica Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del [[cràneu]] diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy [[2008]] en el Camp dels Ninots de [[Caldes de Malavella]] ([[Província de Girona|Girona]]). |
| | | | |
| | == Especies == | | == Especies == |
| − | | + | Hi ha quatre [[espècie]]s de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes: |
| − | Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes: | + | * ''Tapirus bairdii'' - Tapir de Baird |
| − | * Tapir de Baird , ''tapirus bairdii'' | + | * ''Tapirus terrestris'' - Tapir amazònic |
| − | * Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), ''tapirus terrestris'' | + | * ''Tapirus indicus'' - Tapir malai |
| − | * Tapir Malayo , ''tapirus indicus'' | + | * ''Tapirus pinchaque'' - Tapir de montanya |
| − | * Tapir de Montanya , ''tapirus pinchaque'' | + | * ''Tapirus californicus'' † |
| − | * TAPIRUS CALIFORNICUS † | + | * ''Tapirus copei'' † |
| − | * TAPIRUS COPEI † | + | * ''Tapirus merriami'' † |
| − | * TAPIRUS MERRIAMI † | + | * ''Tapirus polkensis'' † |
| − | * TAPIRUS POLKENSIS † | + | * ''Tapirus veroensis'' † |
| − | * TAPIRUS VEROENSIS † | |
| | | | |
| | == Aspecte general == | | == Aspecte general == |
| − | | + | El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de [[marró]] rojós a [[gris]] a casi [[negre]], en les notables excepcions del tapir malai, que te un color [[blanc]] en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, [[dit|dits]] dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries. |
| − | El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de [[marró]] rojós a [[gris]] a casi [[negre]], en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color [[blanc]] en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, [[dit|dits]] dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries. | |
| | | | |
| | == Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat == | | == Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat == |
| | + | Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguar|jaguars]], [[cocodril|cocodrils]], [[anaconda|anacondes]] i els [[tigre|tigres]]. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'[[aigua]]. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció. |
| | | | |
| − | Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguars]], [[cocodrils]], [[anacondes]] i els [[tigres]]. Les criatures també son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'[[aigua]]. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.
| + | == Enllaços externs == |
| − | | + | {{Commonscat|Tapirus}} |
| | + | {{Wikispecies|Tapirus}} |
| | + | {{DGLV|Tapir}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
| − | [[Categoria:Ciències Naturals]] | + | [[Categoria:Ciències naturals]] |
| | [[Categoria:Animals]] | | [[Categoria:Animals]] |
| | [[Categoria:Mamífers]] | | [[Categoria:Mamífers]] |
| | [[Categoria:Mamífers d'Argentina]] | | [[Categoria:Mamífers d'Argentina]] |