| Llínea 74: |
Llínea 74: |
| | Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment. | | Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment. |
| | | | |
| − | Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de la immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar. | + | Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar. |
| | | | |
| | Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures. | | Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures. |
| Llínea 145: |
Llínea 145: |
| | | | |
| | *És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat. | | *És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat. |
| − | Açò ve donat també per l'idea de la immortalitat de l'Imperi. | + | Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi. |
| | *És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc. | | *És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc. |
| | | | |