Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Ficha de país | | {{Ficha de país |
| | nom_oficial = ''Republic of Ghana''<br/>República de Ghana | | | nom_oficial = ''Republic of Ghana''<br/>República de Ghana |
− | | image_bandera = 125px-Flag of Ghana svg.png | + | | image_bandera = Flag of Ghana.svg |
− | | image_escut = | + | | image_escut = Coat of arms of Ghana.svg |
| | image_escut_tamany = 125px | | | image_escut_tamany = 125px |
− | | image_mapa = 250px-LocationGhana svg.png | + | | image_mapa = Gambia (orthographic projection with inset).svg |
| | lema_nacional =''Freedom and Justice'' <br /> ''Llibertat i Justícia'' | | | lema_nacional =''Freedom and Justice'' <br /> ''Llibertat i Justícia'' |
| | himne_nacional =''[[God Bless Our Homeland Ghana]] '' | | | himne_nacional =''[[God Bless Our Homeland Ghana]] '' |
Llínea 53: |
Llínea 53: |
| }} | | }} |
| | | |
− | '''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]]. | + | '''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa d'Ivori]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]]. |
| | | |
− | Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]]. | + | Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en l'any [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]]. |
| | | |
| La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]]. | | La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]]. |
| | | |
− | És membre de les principals organisacions mundials i regionals, com la [[Mancomunitat de nacions]], la [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental]] i l'[[Unió Africana]]. | + | És membre de les principals organisacions mundials i regionals, com la [[Mancomunitat de nacions]], la [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental]] i l'[[Unió Africana]]. |
| | | |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
− | La paraula "Ghana" significa 'rei guerrer',<ref name="warriorking">Jackson, John G. ''Introduction to African Civilizations'', 2001. ¨Pág. 201.</ref> d'on ve "Guinea" (a través del francés ''guinoye'') que s'utilisa per a referir-se a la costa d'Àfrica occidental (com en "[[golf de Guinea]]"). | + | La paraula "Ghana" significa 'rei guerrer',<ref name="warriorking">Jackson, John G. ''Introduction to African Civilizations'', 2001. ¨Pág. 201.</ref> d'a on ve "Guinea" (a través del francés ''guinoye'') que s'utilisa per a referir-se a la costa d'Àfrica occidental (com en "[[golf de Guinea]]"). |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| === Els imperis africans === | | === Els imperis africans === |
| | | |
− | La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]]en [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]]. | + | La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]] en l'any [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Mali]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]]. |
| | | |
| === Presència europea === | | === Presència europea === |
| | | |
− | Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en [[valencià]]. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castell d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en [[or]], [[marfil]] i [[esclaus]]. | + | Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com varen trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] varen batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en [[valencià]]. En l'any [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castell d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en [[or]], [[marfil]] i [[esclaus]]. |
| | | |
− | [[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]] | + | [[File:Elmina slave castle.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]]</center>]] |
− | En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] varen construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]. | + | En l'any [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] varen construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en l'any [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]. |
| | | |
| Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases. | | Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases. |
| | | |
− | Quan els holandesos varen partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref> | + | Quan els holandesos varen partir en l'any [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref> |
| | | |
− | En [[1946]] es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]]. | + | En l'any [[1946]] es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i enl'any [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]]. |
| | | |
| === Independència === | | === Independència === |
| | | |
− | Ghana va sorgir en [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia. | + | Ghana va sorgir en l'any [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia. |
| | | |
− | [[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]] | + | [[File:Kwame Nkrumah (JFKWHP-AR6409-A).jpg|rigth|thumb|[[Kwame Nkrumah]] primer president de Ghanan]] |
− | El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que només unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]]. | + | El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pennsilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en l'any [[1966]]. |
| | | |
− | Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].
| + | Despuix d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en l'any [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]]. |
| | | |
− | [[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]]. | + | [[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de l'any [[2008]]. |
| | | |
| == Organisació polític-administrativa == | | == Organisació polític-administrativa == |
− | [[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px|<center>Mapa polític de Ghana</center>]] | + | [[File:Regions of Ghana en.svg|left|thumb|230px|<center>Mapa polític de Ghana</center>]] |
| Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s. | | Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s. |
| | | |
Llínea 121: |
Llínea 121: |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
| | | |
− | [[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px|<center>Cort Suprema de Ghana.</center>]] | + | [[File:Presidents of Ghana and of the 4th Republic of Ghana.JPG|thumb|right|250px|<center>Presidentes de Ghana: Kwame Nkrumah, Jerry Rawlings, John Kufuor, John Atta Mills, i John Dramani Mahama</center>]] |
| Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth). | | Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth). |
| | | |
Llínea 134: |
Llínea 134: |
| L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles. | | L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles. |
| | | |
− | [[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]] | + | [[File:Ghana Cocoa & Gold (collage).JPG|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]]</center>]] |
− | Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> | + | Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants varen passar de 146.000 en l'any [[1990]] a 442.000 en l'any [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> |
| | | |
− | La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat. | + | La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En l'any [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat. |
| | | |
| L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial. | | L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | [[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb|<center>Image satelital de Ghana</center>]] | + | [[File:Ghana BMNG.png|right|230px|thumb|<center>Image satelital de Ghana</center>]] |
| Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m. | | Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m. |
| | | |
| El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa|canoes]]. | | El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa|canoes]]. |
| | | |
− | En el centre del país, en la frontera en [[Costa de Marfil]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]]. | + | En el centre del país, en la frontera en [[Costa d'Ivori]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]]. |
| | | |
| El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola. | | El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola. |
Llínea 163: |
Llínea 163: |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | [[Image:Ghana demography.png|left|thumb| Aument de la població entre [[1961]] i [[2003]].]] | + | [[File:Pyramide Ghana.PNG|left|thumb|Piràmide de població en l'any [[2005]]]] |
| | | |
| Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%. | | Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%. |
Llínea 169: |
Llínea 169: |
| L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants. | | L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants. |
| | | |
− | La llengua oficial és l'anglés, pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga. | + | La llengua oficial és l'[[anglés]], pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga. |
| | | |
| Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes. | | Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes. |
Llínea 176: |
Llínea 176: |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |
− | [[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right|<center>Franges de teixit kente.</center>]] | + | [[File:Sleek Garments Industry in Ghana.jpg|thumb|210px|right|<center>Indústria textil en Ghana</center>]] |
| Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]]. | | Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]]. |
| | | |
Llínea 186: |
Llínea 186: |
| | | |
| === Arquitectura === | | === Arquitectura === |
− | [[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb|<center>Castell de [[Cape Coast]].</center>]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref> | + | [[File:Cape coast castle II.JPG|290px|thumb|<center>Castell de [[Cape Coast]]</center>]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref> |
| | | |
| === Gastronomia === | | === Gastronomia === |
Llínea 193: |
Llínea 193: |
| [[Plàtano]], fesols rojos, [[cacauet|cacauets]], [[Manihot esculenta|casava]], [[arròs]], [[tomaca]] i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa | | [[Plàtano]], fesols rojos, [[cacauet|cacauets]], [[Manihot esculenta|casava]], [[arròs]], [[tomaca]] i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa |
| | | |
− | [[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left|Lloc de venda de peix en Nyakrom.]] | + | [[File:Grilled tilapia with banku.jpg|thumb|left|Banku i Tilapia a la Parrilla, un plat típic de Ghana molt picant]] |
| + | |
| Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de [[dacsa]], cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada. | | Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de [[dacsa]], cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada. |
| | | |
Llínea 200: |
Llínea 201: |
| Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent. | | Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent. |
| | | |
− | Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i [[all]], i la molt coenta ''shet''. | + | Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''. |
| | | |
| Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref> | | Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref> |
Llínea 208: |
Llínea 209: |
| La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla d'[[argent]]. En atres participacions també ha conseguit tres de [[bronze]]. | | La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla d'[[argent]]. En atres participacions també ha conseguit tres de [[bronze]]. |
| | | |
− | [[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]] | + | [[File:Sekondi-Takoradi street.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]]</center>]] |
− | El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]]. | + | El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha segut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha segut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]]. |
| | | |
− | A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell en Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], a on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que només fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]]. | + | A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell en Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], a on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que a soles fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]]. |
| | | |
| Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors. | | Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors. |
| | | |
− | == Notes == | + | == Referències == |
| {{listaref}} | | {{listaref}} |
− | | + | {{Traduït de|es|Ghana}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | | + | {{commonscat|Ghana}} |
| *[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés. | | *[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés. |
| *[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés. | | *[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés. |
Llínea 228: |
Llínea 229: |
| | | |
| {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
− |
| |
− | {{Traduït de|es|Ghana}}
| |
− |
| |
| | | |
| [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| + | [[Categoria:Ghana]] |