Canvis

Catedral de Jaén (edita)

Revisió de 09:54 7 maig 2014

69 bytes eliminats , 09:54 7 maig 2014

Llínea 80: Llínea 80:

Presenta planta de «saló», consta de tres naus dividides per esvelts i elegants [[pilar (arquitectura)|pilars]] cruciformes corintis bastant separats, coronats per [[volta|voltes vaïdes]].

−

L'esvelta [[cúpula]] del [[creuer (arquitectura)|creuer]] és obra de l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]], és formada per una [[circumferència]] ornada de 12 metros de diàmetro i 50 metros d'altura, sota la qual a les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], es troben els relleus de Sant Miquel, Sant Eufrasi, Sant Jaume i Santa Caterina. De la part superior de la circumferència s'eleva la [[volta]] en huit finestres, remata en una circumferència de dos metros i mig de diàmetro de la qual sorgix el [[llanternó]] que té cinc metros d'altura en huit [[finestra|finestres]] i rematat per una semiesfera ~~amb~~ una creu de ferro per l'exterior.

+

L'esvelta [[cúpula]] del [[creuer (arquitectura)|creuer]] és obra de l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]], és formada per una [[circumferència]] ornada de 12 metros de diàmetro i 50 metros d'altura, sota la qual a les seues [[Pechina (arquitectura)|pechines]], es troben els relleus de Sant Miquel, Sant Eufrasi, Sant Jaume i Santa Caterina. De la part superior de la circumferència s'eleva la [[volta]] en huit finestres, remata en una circumferència de dos metros i mig de diàmetro de la qual sorgix el [[llanternó]] que té cinc metros d'altura en huit [[finestra|finestres]] i rematat per una semiesfera en una creu de ferro per l'exterior.

=== Altar Major ===

El [[presbiteri]] elevat sobre la resta del temple per cinc graons, està tancat per una reixa realisada per Clemente Ruiz, ferrer de [[Màlaga]], l'any [[1658]]. En cadascú dels seus quatre ànguls es troba colocat un àngel aguantant un llum de plata.

−

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una ~~altra~~ taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat ~~amb~~ guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[~~Madrid~~]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

+

L'altar actual va substituir el de l'any [[1660]] i va ser encomanat i pagat pel bisbe [[Agustín Rubín de Ceballos]] (1789-1793). Situat al terç posterior del presbiteri, és de [[marbre]] vermell formant un quadrat de cinc metres de costat; sobre aquest, a uns 70 centímetros de la vora, s'aixeca una atra taula de 25 centímetres de gruix, també de marbre amb acabats de [[bronze]]; al seu centre hi ha el sagrari emmarcat en guarniments de penjolls i flors. El templet és de l'arquitecte [[Juan Pedro Arnal]] i va ser elaborat a [[Madrit]]. Consta de vuit columnes de [[serpentina]] d'estil [[corinti]], per rematar la [[cúpula]] hi ha una creu de vidre de [[calcedònia|jaspi]] emmarcada en bronze.

−

Envolten este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, ~~realitzats~~ els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

+

Envolten este templet les figures de sis àngels de marbre blanc, realisats els del [[costat de l'Epístola]] per [[Alfonso Giraldo Bergaz]] i els del [[costat de l'Evangeli]] per [[Juan Adán]].

−

L'actual taula de l'altar junt ~~amb~~ la cadira episcopal són obra recent de l'escultor d'[[Andújar]] Manuel López.

+

L'actual taula de l'altar junt en la cadira episcopal són obra recent de l'escultor d'[[Andújar]] Manuel López.

=== Capella Major ===

[[Archiu:Jaén - Catedral, Capilla Mayor o del Santo Rostro 2.jpg|200px|thumb|Retaule major de la catedral]]

−

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del ~~plànol~~), va ser sota el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] al [[segle XVI]], ~~però~~ va haver de ser enderrocada i les noves obres van ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] el [[segle XVII]].

+

La primera construcció de la capella Major o del Sant Rostre (núm. 9 del pla), va ser sota el manament del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] al [[segle XVI]], pero va haver de ser enderrocada i les noves obres van ser fetes per l'arquitecte [[Juan de Aranda Salazar]] el [[segle XVII]].

−

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. ~~Fou realitzat~~ pels germans Sebastián i Francisco Solís.

+

El retaule major consta de tres cossos en els quals es combinen els estils [[dòric]], [[jònic]] i [[corinti]], cobrint tota la capçalera de la capella. Fon realisat pels germans Sebastián i Francisco Solís.

−

Al primer cos, a la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].[[~~Fitxer~~:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre ~~amb dues~~ claus, que ~~dóna~~ accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita ~~dues~~ claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'~~utilitza~~ per ~~ressaltar~~ el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (~~amb~~ pany i clau)» </ref> Damunt d'~~aquesta càmera~~, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició ~~fou~~ donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús amb la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.

+

Al primer cos, a la seua part central, es guarda el reliquiari d'orfebreria cordovesa que guarda el Sant Rostre cobert en una taula pintada per [[Sebastián Martínez]].

+

[[Archiu:SantoRostroJaen.jpg|left|175px|thumb|[[Relíquia]] del Sant Rostre]] Darrere de la taula hi ha una porta que s'obre en dos claus, que dòna accés a la caixa forta, la qual té tres claus més. Dins de la caixa forta hi ha una urna de plata i or que també necessita dos claus per obrir-se i a dins hi ha la relíquia del Sant Rostre.<ref>D'aquí ve el refrany de Jaén, que s'utilisa per resaltar el valor d'un objecte: «Cal guardar-lo com el Sant Rostre,''bajo siete llaves'' (en pany i clau)» </ref> Damunt d'esta càmara, hi ha una fornícula on es troba la Verge de l'Antiga, talla gòtica, que segons la tradició fon donada a la ciutat per [[Ferran III el Sant]]. Es troben també en aquest pis del retaule, les imàgens de Sant Pere, Sant Pau, Sant Bernat i un Sant Antoni Abat de grans dimensions. Als seus carrers laterals es troben pintures que representen la ''Trobada de Jesús amb la creu i Maria camí del Calvari'' i ''Jesús despullat de les seues vestidures''.

A la part central del segon cos, d'ordre jònic, es troba un [[alt relleu]] de la Verge de l'Assumpció, obra de Sebastián Solís, mentre que als altres dos carrers estan col·locades les pintures del ''Davallament de Jesús'' i el ''Senyor lligat a la Columna''.

Llínea 115: Llínea 116:

Situades a les naus laterals hi ha catorze capelles i dues més al centre, al costat de la capella major:

* '''Capella del Crist de la Bona Mort''' (núm. 1 al plànol). Conté la talla del Crist de la Bona Mort de l'escultor [[Jacinto Higueras]]. Al lateral esquerre, un retaule d'estil plateresc amb una pintura central de Santo Domingo de Guzmán, de Pancorbo.

−

* '''Capella de Sant Sebastià''' (núm. 2 al plànol). La pintura és de [[Sebastián Martínez]], al lateral es troba un retaule plateresc ~~amb~~ una escultura de Sant Joan Nepomuceno.

+

* '''Capella de Sant Sebastià''' (núm. 2 al plànol). La pintura és de [[Sebastián Martínez]], al lateral es troba un retaule plateresc en una escultura de Sant Joan Nepomuceno.

−

* '''Capella de Sant Jeroni''' (núm. 3 al plànol). Pintura del sant titular de la capella, pintat per [[José Antolínez]], al lateral esquerre es trobava un relleu de l'~~Assumpció~~ de l'escultor [[Mariano Benlliure]] que actualment es troba al Museu de la catedral.

+

* '''Capella de Sant Jeroni''' (núm. 3 al plànol). Pintura del sant titular de la capella, pintat per [[José Antolínez]], al lateral esquerre es trobava un relleu de l'Assunció de l'escultor [[Mariano Benlliure]] que actualment es troba al Museu de la catedral.

−

* '''Capella de la Verge dels Dolors i Sant Sepulcre''' (núm. 4 al ~~plànol~~). Decorada per Francisco Pancorbo amb representacions de la ''Transfixió de la Verge'', del ''~~Davallament~~ de Crist'', Evangelistes i Profetes. En una urna es troba la imatge de Jesús dins el sepulcre.

+

* '''Capella de la Verge dels Dolors i Sant Sepulcre''' (núm. 4 al pla). Decorada per Francisco Pancorbo amb representacions de la ''Transfixió de la Verge'', del ''Devallament de Crist'', Evangelistes i Profetes. En una urna es troba la imatge de Jesús dins el sepulcre.

−

* '''Capella de la «Virgen de las Angustias»''' (núm. 5 al plànol). La ~~imatge~~ de la Verge és una talla de José Mora, al damunt es troba un oli de Sant Pere Pasqual, ja que originalment, ~~aquesta~~ capella estava dedicada a aquest sant. Es troba enterrat en ~~aquesta~~ capella el bisbe Fra Jerónimo de Valderas (1669-1671).

+

* '''Capella de la «Virgen de las Angustias»''' (núm. 5 al plànol). La image de la Verge és una talla de José Mora, al damunt es troba un oli de Sant Pere Pasqual, ja que originalment, esta capella estava dedicada a aquest sant. Es troba enterrat en esta capella el bisbe Fra Jerónimo de Valderas (1669-1671).

−

* '''Capella de Santa Teresa''' (núm. 6 al ~~plànol~~). Presenta un retaule [[barroc]] on hi ha les imatges de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan ~~Baptista~~ i la de Sant Roc. La decoració és de Pancorbo.

+

* '''Capella de Santa Teresa''' (núm. 6 al pla). Presenta un retaule [[barroc]] on hi ha les imatges de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan Batista i la de Sant Roc. La decoració és de Pancorbo.

−

* '''Capella de Sant Benet''' (núm. 7 al ~~plànol~~). Conté un retaule barroc. Al seu centre, la ~~imatge~~ de Sant Benet. A la seva part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i a la superior una imatge també barroca de la Immaculada. En aquesta capella hi ha la sepultura del bisbe Fra Benito Marín (1750-1769).

+

* '''Capella de Sant Benet''' (núm. 7 al pla). Conté un retaule barroc. Al seu centre, la image de Sant Benet. A la seva part inferior hi ha una pintura de la cara de Crist i a la superior una imatge també barroca de la Immaculada. En aquesta capella hi ha la sepultura del bisbe Fra Benito Marín (1750-1769).

[[Archiu:Jaén cathedral - Boa-sorte&Careca.jpg|thumb|200px|Vista del [[costat de l'Epístola]], al fons, la Capella de Sant Jaume]]

[[Archiu:EufrasioJaénCatedral.jpg|thumb|200px|Relleu de la Capella de Sant Eufrasi]]

* '''Capella de Sant Jaume'''(núm. 8 al plànol). Situada a la part esquerra de la capella major. El retaule és de Manuel López, al seu coronament hi ha una pintura de la Verge del Pilar, hi ha les escultures de Sant Judes Tadeu, Sant Andreu, Sant Tomàs de Villanueva i Sant Ambrós.

* '''Capella de Sant Ferran''' (núm. 10 al plànol). Situada a la dreta de la capella major. El retaule és de Manuel López, i el quadre de Sant Ferran, vestit de rei, s'atribuïx a [[Juan de Valdés Leal|Valdés Leal]].<ref>[http://www.iglesiajaen.com/images/sanfernando.jpg Sant Ferran vestit de rei, atribuït a Valdés Leal.] </ref> També s'hi troba una imatge de la Verge de la «Cabeza».

−

* '''Capella de Sant Eufrasi''' (núm. 11 al ~~plànol~~). Retaule d'estil [[neoclàssic]] de Manuel López de 1790 i el conjunt escultòric realitzat per [[Juan Adán]].,<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1202717 Melendreras Gimeno,José Luis - L'obra ~~escultorica~~ de Juan Adán al retaule de Sant Eufrasi]</ref> amb col·laboració de [[Miguel Verdiguier]]. Urna ~~amb~~ el cos de Sant Pius màrtir, donat pel papa [[Pius VII]] al bisbe Rubín de Ceballos (1780-1793), que també es troba enterrat en aquesta capella.

+

* '''Capella de Sant Eufrasi''' (núm. 11 al pla). Retaule d'estil [[neoclàssic]] de Manuel López de 1790 i el conjunt escultòric realitzat per [[Juan Adán]].,<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1202717 Melendreras Gimeno,José Luis - L'obra escultòrica de Juan Adán al retaule de Sant Eufrasi]</ref> amb col·laboració de [[Miguel Verdiguier]]. Urna en el cos de Sant Pius màrtir, donat pel papa [[Pius VII]] al bisbe Rubín de Ceballos (1780-1793), que també es troba enterrat en aquesta capella.

−

* '''Capella de La Immaculada''' (núm. 12 al ~~plànol~~). Retaule amb una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat aquí el bisbe Manuel María González y Sánchez (1877-1896).

+

* '''Capella de La Immaculada''' (núm. 12 al pla). Retaule amb una pintura de la Immaculada al centre. Es troba sepultat aquí el bisbe Manuel María González y Sánchez (1877-1896).

−

* '''Capella del Nen Jesús''' (núm. 13 al ~~plànol~~). Imatge del Nen Jesús al centre i sobre ell un quadre de la ''Circumcisió'' de Zacarías González de Velázquez. Es troba en ~~aquesta~~ capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo (1901-1906).

+

* '''Capella del Nen Jesús''' (núm. 13 al pla). Imatge del Nen Jesús al centre i sobre ell un quadre de la ''Circumcisió'' de Zacarías González de Velázquez. Es troba en esta capella la sepultura del bisbe Salvador Castellote y Pinazo (1901-1906).

* '''Capella de Sant Miquel''' (núm. 14 al plànol). D'estil barroc amb pintura de Sant Miquel de Francisco Pancorbo. Es troba també un quadre de la Verge de l'Alcàsser, patrona de [[Baeza]].

−

* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al ~~plànol~~). Pintura de José Carazo.

+

* '''Capella de Sant Pere Pasqual''' (núm. 15 al pla). Pintura de José Carazo.

* '''Capella de la Verge de la Corretja''' (núm. 16 al plànol). Es troba un Crist crucificat i als seus peus la Verge amb la corona d'espines a les seves mans.

* '''Capella de Sant Josep''' (núm. 17 al plànol). Retaule de tres carrers amb la figura de Sant Josep al centre, a la part superior un Crist crucificat i als laterals diverses pintures de sants. Hi ha unes talles policromades representant els Evangelistes.

Llínea 140: Llínea 141:

El cadirat, de fusta de [[noguer]]a, va ser començat sota el govern del bisbe [[Alonso Suárez de la Fuente del Sauce]] i eixecutat pels tallistes [[Juan López de Velasco]], [[Jerónimo Quijano]] i [[Gutierre Gierero]] durant el [[segle XVI]]; es va ampliar el número de cadires l'any [[1736]], sent els seus autors Julio Fernández i Miguel Arias, en un estil tan semblant que resulta molt difícil distinguir esta continuació d'obra.<ref> Gómez Moreno.'' Arte Español. La Sillería del Coro de la Catedral de Jaén''. 1941. Madrid</ref>

−

El cadirat baix té 53 assents en la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central ~~amb~~ l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor amb la representació de la Crucifixió.]</ref>

+

El cadirat baix té 53 assents en la vida dels Sants esculpida al respatller. El cor alt consta de 69 setials, inclosa la cadira episcopal central en l'escut del bisbe Alonso Suárez de la Fuente. Les taules representen escenes de la vida de Crist.<ref>[http://www.diocesisjaen.es/images/SilleriaCrucifixion.jpg Taula del cor amb la representació de la Crucifixió.]</ref>

−

Sobre els seients del cadirat alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'~~aquest~~ bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalitzada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana al cadirat del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

+

Sobre els seients del cadirat alt, s'hi troben escenes de l'[[Antic testament|Antic]] i [[Nou Testament]], [[Profeta|Profetes]], etc., repartides en 62 taules i rematant-ho tot una cresteria de talla delicada que a la seva part central, coincidint en la cadira episcopal, s'hi troba l'escut del bisbe [[Andrés Cabrejas Molina]]. Sota el pontificat d'este bisbe ([[1738]]-[[1746]]) va quedar finalitzada l'obra.<ref>[http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai1155.htm Iconografia Mariana al cadirat del cor catedralici de Jaén]{{es}}</ref>

==== Orgue ====

−

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la ~~façana~~ de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la ~~postguerra~~ per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].

+

Dintre del cor, destaca el monumental [[orgue]], la caixa barroca del qual és obra de José García i de Manuel López ([[1780]]), i que va servir per la frontera de l'orgue que va construir el [[1790]] Fernando Antonio de Madrid. Aquest orgue va estar en funcionament fins al [[1925]], quan va ser transformat per la Casa Eleizgaray i Companyia de [[Sant Sebastià]]. L'actual orgue, el tercer que ha tingut la catedral, va ser construït a la posguerra per la Casa Amezua i Companyia d'[[Hernani]], inaugurant-se el [[3 de juny]] de [[1943]] en una composició semblant a l'anterior, i que ha estat millorat el [[1980]]. Es tracta d'un orgue de dos teclats de cinquanta-sis notes i pedal de trenta-dos notes. Entre els seus [[mestre de capella|mestres de capella]], cal destacar el polifonista [[Francisco Guerrero]], que va ser nomenat quan tenia 17 anys i va ser-hi durant els anys [[1545]] a [[1548]].

−

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com ~~nombroses~~ partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

+

Al museu catedralici s'hi troben al voltant d'un centenar de llibres corals, així com numeroses partitures originals dels diferents mestres de capella que ha tingut la catedral.

=== Rerecor ===

−

El rerecor és una obra ~~realitzada~~ segons el projecte de José Gallego y Oviedo de Portal, l'any [[1791]]. Construït amb diversos [[marbre]]s: [[Marbre de Carrara|blanc de Carrara]], vermell de Cabra i negre de Jabalcuz. Aquest marbre negre forma al centre del retaule un gran arc on està col·locada una pintura del valencià [[Mariano Salvador Maella]], representant la Sagrada Família, de l'any [[1793]],<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529090141709670035/index.htm Morales y Marín, José Luis. ''Mariano Salvador Maella en el reinado de Carlos IV. Apuntes biográficos''. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 69. pag.94] en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes {{es}}.</ref> als laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Llorenç i Sant Toribi d'Astúries, coronant-se amb un medalló en forma de triangle on està gravat el nom de Déu en lletres hebrees.

+

El rerecor és una obra realisada segons el projecte de José Gallego y Oviedo de Portal, l'any [[1791]]. Construït amb diversos [[marbre]]s: [[Marbre de Carrara|blanc de Carrara]], vermell de Cabra i negre de Jabalcuz. Aquest marbre negre forma al centre del retaule un gran arc on està col·locada una pintura del valencià [[Mariano Salvador Maella]], representant la Sagrada Família, de l'any [[1793]],<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529090141709670035/index.htm Morales y Marín, José Luis. ''Mariano Salvador Maella en el reinado de Carlos IV. Apuntes biográficos''. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 69. pag.94] en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes {{es}}.</ref> als laterals de la qual hi ha les escultures de Sant Llorenç i Sant Toribi d'Astúries, coronant-se amb un medalló en forma de triangle on està gravat el nom de Déu en lletres hebrees.

=== Sala Capitular i Sagristia Major ===

Llínea 159: Llínea 160:

A les taules s'hi representen: al primer cós, Pontífexs escrivint; al segon, a la seva part central, Sant Pere d'Osma i als seus costats Sant Pere i Sant Pau; al tercer cós, s'hi troba la Verge amb el Nen i als seus costats els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc. A la coronació del retaule, en forma d'òval, hi ha una taula amb la pintura de ''la Verònica'' duent el llenç del Sant Rostre.

−

* '''Sagristia'''. S'hi entra des del [[creuer (arquitectura)|creuer]] del costat de l'Evangeli. A l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera (1555-1560), sota el mandat del qual es van realitzar aquestes obres. Les mesures de la sala són de 25 per 14 metres, ~~amb vuitanta~~ [[columna|columnes corínties]], de les quals 36 són exemptes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. Té una doble arcuació amb coberta de [[volta de canó]] decorada. Al mur dret té cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. Al costat esquerre, hi ha pintures que són còpies de quadres de [[Raffaello Sanzio]]. Els ornaments que s'~~empren~~ a les ~~litúrgies~~, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat a la capçalera central hi ha un retaule-reliquiari d'[[Alonso de Mena]].

+

* '''Sagristia'''. S'hi entra des del [[creuer (arquitectura)|creuer]] del costat de l'Evangeli. A l'avant-sagristia s'hi troba l'escut del bisbe Diego Tavera (1555-1560), sota el mandat del qual es van realitzar aquestes obres. Les mesures de la sala són de 25 per 14 metres, en huitanta [[columna|columnes corínties]], de les quals 36 són exemptes i 44 semi-adossades, totes agrupades en quatre, sobre 18 pedestals. Té una doble arcuació amb coberta de [[volta de canó]] decorada. Al mur dret té cinc finestres entre els intercolumnis, que li proporcionen llum natural. Al costat esquerre, hi ha pintures que són còpies de quadres de [[Raffaello Sanzio]]. Els ornaments que s'ampren a les llitúrgies, estan guardats en unes enormes calaixeres que hi ha al voltant de tota la sagristia, entre les bases de les columnes. Recolzat a la capçalera central hi ha un retaule-reliquiari d'[[Alonso de Mena]].

−

Es troben una sèrie de pintures murals representant la Verge ~~amb~~ Nen i escuts de bisbes de l'any [[1608]], a més a més d'uns llenços de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]] i els evangelistes emmarcats amb pintura mural figurant [[Jade (mineral)|jaspis]]. ~~Aquestes~~ pintures van ser restaurades l'any [[1992]].<ref>[http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/atrio8/9.pdf Las pinturas murales de la sacristía de la Catedral de Jaén y su restauración.]</ref>

+

Es troben una sèrie de pintures murals representant la Verge en Nen i escuts de bisbes de l'any [[1608]], a més a més d'uns llenços de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]] i els evangelistes emmarcats amb pintura mural figurant [[Jade (mineral)|jaspis]]. Estes pintures van ser restaurades l'any [[1992]].<ref>[http://www.upo.es/depa/webdhuma/areas/arte/atrio8/9.pdf Las pinturas murales de la sacristía de la Catedral de Jaén y su restauración.]</ref>

== Museu Catedralici ==

Chabi

Administradors

6408

edicions