Llínea 3: |
Llínea 3: |
| ''Principatu de Múnegu''<br /> | | ''Principatu de Múnegu''<br /> |
| Principat de Mónaco | | Principat de Mónaco |
− | | image_bandera = Flag of Monac.png | + | | image_bandera = Flag of Monaco.svg |
− | | image_escut = Coat_of_Arms_of_Monaco.png | + | | image_escut = Coat of Arms of Monaco.svg |
| | image_escut_tamany = 125px | | | image_escut_tamany = 125px |
− | | image_mapa = Monac.png | + | | image_mapa = Location Monaco Europe.png |
| | lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu) | | | lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu) |
| | himne_nacional = Hymne Monégasque | | | himne_nacional = Hymne Monégasque |
Llínea 57: |
Llínea 57: |
| | matrícula_avió= | | | matrícula_avió= |
| }} | | }} |
− | El '''Principat de Mónaco''' o simplement '''Mónaco''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, després del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i mes densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava). | + | El '''Principat de Mónaco''' o simplement '''Mónaco''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, despuix del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i més densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava). |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
| [[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mónaco]] | | [[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mónaco]] |
| | | |
− | Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i baix els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades només ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde. | + | Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i baix els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades a soles ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde. |
| | | |
− | En les muntanyes propenques es va erigir un monument per a commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''. | + | En les montanyes propenques es va erigir un monument per a commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''. |
| | | |
− | Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] en l'any [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Després d'haver segut reconegut per [[França]], en l'any [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins a l'any [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que reguix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres. | + | Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] en l'any [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Despuix d'haver segut reconegut per [[França]], en l'any [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins a l'any [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que reguix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres. |
| | | |
− | Convertit en un paraís fiscal a on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà en l'any [[1993]] en l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. En l'any [[2002]], encara que no formava part de la [[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i en [[abril]] d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia. | + | Convertit en un paraís fiscal a on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà en l'any [[1993]] en l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. En l'any [[2002]], encara que no formava part de l'[[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i en [[abril]] d'aquell mateix any és modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia. |
| | | |
| De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic. | | De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic. |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll. | | Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll. |
| | | |
− | [[Image:Palau del princep de monac.jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mónaco</center>]] | + | [[File:Palácio do Príncipe de Mônaco (3531766674).jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mónaco</center>]] |
| | | |
| == Cultura i Art == | | == Cultura i Art == |
− | En '''Mónaco''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mónaco]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[segle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mónaco''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental. | + | En '''Mónaco''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mónaco]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[sigle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mónaco''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental. |
| + | |
| + | {{Països Europa}} |
| | | |
| [[Categoria:Microestats]] | | [[Categoria:Microestats]] |
| [[Categoria:Països d'Europa]] | | [[Categoria:Països d'Europa]] |