Canvis

{{En desenroll}}

{{Biografia|

'''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[27 de juny]] de [[1880]] - [[Connecticut]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|estadounidens]]. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des de temprana edat fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan cumplí set anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encargà de la seua formació i logrà un avanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivixquent al costat de Sullivan fins a la seua mort en [[1936]].

}}

'''Helen Adams Keller''', coneguda com '''Helen Keller''' ([[Alabama]], [[Estats Units]], [[27 de juny]] de [[1880]] - † [[Connecticut]], [[Estats Units]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|nortamericana]].  

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estadounidens per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En 1924, se apartó de la actividad política para enfocarse en la lucha por los derechos de las personas con discapacidades y realizó viajes por todo el mundo ofreciendo conferencias hasta 1957. Por sus logros, el presidente estadounidense Lyndon Johnson le otorgó la Medalla Presidencial de la Libertad en 1964.[7] Desde 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representaciones artísticas, tanto en cine, teatro y televisión, destacándose particularmente The Miracle Worker.

 

 

Keller se convertí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de l'any [[1916]] fins a l'any  [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En l'any [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]].  

 

Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en l'any [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent és commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]].

 

 

 

 

 

* Rumeu, Silvia (2015). Prende la luz Escritos de Helen Keller ante la ceguera social. Arteacción