Canvis

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques ([[1660]]) ===

=== Otto von Guericke: les càrregues elèctriques ([[1660]]) ===

{{principal|Electrostàtica|Otto von Guericke}}

{{principal|Electrostàtica|Otto von Guericke}}

Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] ([[1602]]-[[1686]]). En les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats després d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globo fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalea [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fon la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>

Les investigacions de Gilbert foren continuades pel físic alemany [[Otto von Guericke]] ([[1602]]-[[1686]]). En les investigacions que realisà sobre l'[[electrostàtica]] observà que es produïa una repulsió entre els cossos electrisats despuix d'haver estat atrets. Ideà la primera màquina electrostàtica i conseguí fer aparéixer espurnes d'un globo fet de [[sofre]], que el portà a especular sobre la naturalea [[electricitat|elèctrica]] dels [[llamp]]s. Fon la primera persona que estudià la [[luminescència]].<ref>[http://library.thinkquest.org/C006011/english/sites/guericke_bio.php3?f=2&b=50&j=1&v=0 Biografia d'Otto von Guericke] (en anglès) [14-5-2008]</ref>

== [[Segle XVIII]]: la Revolució industrial ==

== [[Segle XVIII]]: la Revolució industrial ==

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' ([[1729]]) ===

=== Stephen Gray: els ''efluvis'' ([[1729]]) ===

{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}

{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}

El físic anglés [[Stephen Gray]] ([[1666]]-[[1736]]) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer en transmetre l'electricitat a través d'un conductor, en l'any 1729. En els seus experiments descobrí que per a qué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, poguen circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià atre formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

El físic anglés [[Stephen Gray]] ([[1666]]-[[1736]]) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, despuix de molts experiments, fon el primer en transmetre l'electricitat a través d'un conductor, en l'any 1729. En els seus experiments descobrí que per a qué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, poguen circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià atre formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[llàntia]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' ([[1733]]) ===

=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítrea'' i ''càrrega resinosa'' ([[1733]]) ===

El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.  

El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.  

Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt després: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>

Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>

=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===

=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===

{{principal|Llei de Lenz}}  

{{principal|Llei de Lenz}}  

[[Archiu:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]

[[Archiu:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]

El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] ([[1804]]-[[1865]]) formulà en l'any [[1834]] la llei de l'oposició de les corrents induïdes, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit de les corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'opon a la variació del fluïx que la produïx''. També realisà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels cossos, en relació en la seua temperatura, descobrint en l'any 1843 la relació entre abdós; cosa que després fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per lo que passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>

El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] ([[1804]]-[[1865]]) formulà en l'any [[1834]] la llei de l'oposició de les corrents induïdes, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit de les corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'opon a la variació del fluïx que la produïx''. També realisà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels cossos, en relació en la seua temperatura, descobrint en l'any 1843 la relació entre abdós; cosa que despuix fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per lo que passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>

=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===

=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===

[[Archiu:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

[[Archiu:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

{{principal|Llàntia incandescent}}

{{principal|Llàntia incandescent}}

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha sEgut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, després de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha sEgut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent continua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent continua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent continua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot després del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent continua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtingut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] ([[1853]]-[[1928]]) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]].  

El físic holandés [[Hendrik Antoon Lorentz]] ([[1853]]-[[1928]]) realisà un gran número d'investigacions en els camps de la [[termodinàmica]], la [[radiació]], el [[magnetisme]], l'[[electricitat]] i la [[refracció de la llum]], entre les quals destaca l'estudi de l'expressió de les [[equacions de Maxwell]] en [[sistema inercial|sistemes inercials]] i les seues conseqüències sobre la propagació de les [[ones electromagnètiques]].  

Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria després expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]].  

Formulà, conjuntament en [[George Francis FitzGerald]], una explicació de l'[[experiment de Michelson i Morley]] sobre la constància de la velocitat de la llum, atribuint-la a la contracció dels cossos en la direcció del seu moviment. Este efecte, conegut com a [[contracció de Lorentz-FitzGerald]], seria despuix expressat com les [[transformació de Lorentz|transformacions de Lorentz]], les que deixen invariants les [[equacions de Maxwell]], posterior base del desenroll de la [[teoria de la relativitat]].  

Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com a el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>

Nomenà a [[Pieter Zeeman]] com a el seu assistent personal, estimulant-lo a investigar l'efecte dels [[camp magnètic|camps magnètics]] sobre les transicions d'[[espín]], cosa que el dugué a descobrir lo que hui en dia es coneix en el nom d'[[efecte Zeeman]], base de la [[image per ressonància magnètica|tomografia per resonància magnètica nuclear]]. Per este descobriment i la seua explicació, Lorentz compartí en l'any 1902 el [[Premi Nobel de Física]] en [[Pieter Zeeman]]<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-h_lorentz.htm Biografia de Hendrik Antoon Lorentz] astrocosmo.cl [20-05-2008]</ref>

L'ingenier elèctric estadounidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una serie de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.  

L'ingenier elèctric estadounidenc [[Edwin Howard Armstrong]] ([[1890]]-[[1954]]) fon un dels inventors més prolífics de l'era de la [[ràdio]], al desenrollar una serie de circuits i sistemes fonamentals per l'avanç d'este sistema de comunicacions.  

En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins després de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

En l'any [[1912]] desenrollà el [[circuit regeneratiu]], que permetia l'[[amplificació]] de les dèbils senyals de ràdio en poca [[distorsió]], millorant molt l'eficiència dels circuits emprats fins al moment. En l'any [[1918]] desenrollà el circuit [[superheterodí]], que donà un gran impuls als receptors d'[[amplitud modulada]] (AM). En l'any [[1920]] desenrollà el circuit superregenerador, molt important en les comunicacions en dos canals. En [[1935]] desenrollà el sistema de radiodifusió de [[freqüència modulada]] (FM) que, ademés de millorar la qualitat de so, disminuí l'efecte de les [[Interferència electromagnètica|interferències]] externes sobre les emissions de ràdio, fent-lo molt inferior al del sistema d'amplitud modulada (AM). El sistema de freqüència modulada (FM), que és hui el més emprat en ràdio i televisió, no es començà a emprar comercialment fins despuix de la seua mort. Moltes invencions d'Armstrong foren reclamades per atres en litigis de patent.<ref>Donna Halper[http://translate.google.com/translate?hl=es&langpair=en es&u=http://www.oldradio.com/archives/people/armstrong.htm&prev=/translate_s%3Fhl%3Des%26q%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiograf%25C3%25ADa%2B%26tq%3DEdwin%2BHoward%2BArmstrong%2BBiography%26sl%3Des%26tl%3Den Biografia d'Edwin Howard Armstrong] olradio.com[21-05-2008]</ref>

=== Robert Watson-Watt: El radar ([[1935]]) ===

=== Robert Watson-Watt: El radar ([[1935]]) ===

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format en [[1911]] en l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ralles [[blanc|blanques]] sobre fons [[negre]], obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors d'espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 llínies i 12,5 quadres per segon. Les senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors d'espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la allumenació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format en [[1911]] en l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ralles [[blanc|blanques]] sobre fons [[negre]], obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors d'espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 llínies i 12,5 quadres per segon. Les senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors d'espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la allumenació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] en Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] en els Estats Units). A principis de la década de [[1930]] ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc en [[París]] en l'any [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball per temps breus. Tres anys després s'emetia en 180 llínies .

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] en Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] en els Estats Units). A principis de la década de [[1930]] ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc en [[París]] en l'any [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball per temps breus. Tres anys despuix s'emetia en 180 llínies .

Des de finals de la década de 1930, culminant en l'[[Exposició General de segona categoria de [[Nova York]] ([[1939]])|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la [[segona guerra mundial]]. En [[1948]], la naturalea futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en qué apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

Des de finals de la década de 1930, culminant en l'[[Exposició General de segona categoria de [[Nova York]] ([[1939]])|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la [[segona guerra mundial]]. En [[1948]], la naturalea futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en qué apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

{{principal|Història de la informàtica}}

{{principal|Història de la informàtica}}

[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]

[[Archiu:Eniac.jpg|thumb|150px|ENIAC]]

El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. La utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], després del seu desenroll en els [[Estats Units]].

El primer [[ordenador]] electrònic funcional del qual es té notícia fon l'alemà [[Z3]] de [[Konrad Zuse]], construït en l'any [[1941]] i destruït en els bombardejos aliats de [[1943]]. La utilisació comercial d'este tipo d'aparells, que revolucionaren la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, hagué d'esperar a la década de [[1950]], despuix del seu desenroll en els [[Estats Units]].

El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.

El britànic [[Colossus]] (dissenyat per [[Tommy Flowers]] en l'estació d'Investigació de l'Oficina Postal) i l'estadounidenc [[Harvard Mark I]] (construïda per [[Howard H. Aiken]] en l'[[Universitat de Harvard]] en subvenció d'[[IBM]] entre l'any [[1939]] i l'any [[1943]]), arribaren a temps de ser utilisats en la fase final de la segona guerra mundial ([[1944]]-[[1945]]), el primer en el des[[sifrage]] de mensages alemans i el segon pel càlcul de taules de balística.

Immediatament després de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en [[1955]].

Immediatament despuix de la guerra, l'''Electronic Numerical Integrator And Computer'' (Computador i Integrador Numèric Electrònic, [[ENIAC]])<ref>[http://sipan.inictel.gob.pe/users/hherrera/hcomputacion.htm Història de la computació] sipan.inictel.gob.pe [30-05-2008]</ref> utilisat pel Laboratori d'Investigació Balística de l'[[Eixèrcit dels Estats Units]] fon construït en [[1946]] en l'[[Universitat de Pennsylvania]] per [[John Presper Eckert]] i [[John William Mauchly]]. Consumia una potència elèctrica suficient per abastir una chicoteta ciutat, ocupava una superfície de 167 [[metro quadrat|m²]] i operava en un total de 17.468 vàlvules electròniques o [[vàlvula termoiònica|tubos de buit]], 7.200 diodos de vidre, 1.500 [[Relé|relés]], 70.000 resistències, 10.000 condensadors i 5 millons de soldadures. Pesava 27 tn, mesurava 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilisava 1.500 commutadors electromagnètics i relés; requeria l'operació manual d'uns 6.000 interruptors, i el seu programa o software, quan requeria modificacions, triava semanes d'instalació manual. L'ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions en 1 segon. Fon desactivat en [[1955]].

El substituí en la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Artícul tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> en [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sino [[binari]] i tingué el primer [[programa]] dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es convertí en l'estàndart d'arquitectura per a la majoria dels ordenadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualisacions, incloent-hi un dispositiu d'entrada/eixida de [[targetes perforades]] en l'any [[1953]], memòria adicional en un tambor magnètic en [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant en [[1958]]. Deixà d'estar en actiu en [[1961]].

El substituí en la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Artícul tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> en [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sino [[binari]] i tingué el primer [[programa]] dissenyat per a ser almagasenat. Este disseny es convertí en l'estàndart d'arquitectura per a la majoria dels ordenadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualisacions, incloent-hi un dispositiu d'entrada/eixida de [[targetes perforades]] en l'any [[1953]], memòria adicional en un tambor magnètic en [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant en [[1958]]. Deixà d'estar en actiu en [[1961]].

L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estadounidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].  

L'[[electrònica]], que estudia els sistemes i el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[diodo]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] en l'any [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturisació|miniaturisant-se]]. El pas essencial el donà el físic estadounidenc [[Walter Houser Brattain]] ([[1902]]-[[1987]]), incorporat en [[1929]] als [[laboratoris Bell]], a on fon partícip juntament en [[John Bardeen]] ([[1908]]-[[1991]]) -incorporat en [[1945]]- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscilador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]].  

La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], després de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  

La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres electrodos o [[triodo]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà en [[decembre]] de l'any [[1947]]; s'anuncià per primera vegada en [[1948]] pero no s'acabà de fabricar fins a l'any [[1952]], despuix de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] de [[1951]], culminant aixina el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué un poquet més tart, en [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Les seues ventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.  

El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen en [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>

El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i l'[[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen en [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>

[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francés.]]

[[Archiu:TGVReBéziers.jpg|thumb|200px|Tren de Gran Velocitat francés.]]

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i després, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no.

Una de les aplicacions més significatives de l'electricitat fon la quasi total electrificació dels [[ferrocarril]]s en els països més industrialisats. La primera fase d'este procés, més generalisada que la segona, fon la substitució de les [[Locomotora|locomotores]] que utilisaven [[carbó]], per les locomotores nomenades dièsel que utilisen combustible obtingut del [[petròleu]]. Les locomotores dièsel-elèctriques consistixen bàsicament en dos components: un [[motor dièsel]] que mou un [[generador elèctric]] i diversos [[motor elèctric|motors elèctrics]] (coneguts com a motors de tracció) que comuniquen a les rodes (parelles) la força de tracció que mou la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracció per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora típica. Els motors de tracció s'alimenten en corrent elèctrica i despuix, per mig d'[[engranage]]s, mouen les [[roda|rodes]]. En el cas de les locomotores dièsel no cal que les vies estiguen electrificades, i ya s'utilisen a quasi totes les vies del món estiguen les vies electrificades o no.

El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix muntanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor.  

El següent avanç tecnològic fon la posada en servici de locomotores elèctriques directes, les que utilisen com font d'energia l'[[energia elèctrica]] provinent d'una font externa, per aplicar-la directament a motors de tracció elèctrics. Les locomotores elèctriques requerixen la instalació de cables elèctrics d'alimentació a lo llarc de tot el recorregut, que se situen a una alçada sobre els trens per tal d'evitar accidents. Esta instalació es coneix com [[Catenària (ferrocarril)|catenària]]. Les locomotores prenen l'electricitat per un tròlei, que la majoria de les vegades té forma de [[pantógraf]] i se'l coneix com a tal. El cost de la instalació d'alimentació fa que la tracció elèctrica tan sols siga rendable en llínies de gran trànsit, o be en vies en gran part del recorregut en [[túnel]] baix muntanyes o per baix del mar, en dificultats per la presa d'aire per la combustió dels atres tipos de motor.