| − | El ''' mes ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] després de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat. | + | El ''' mes ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat. |
| − | El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament. | + | El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament. |
| | Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris. | | Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris. |