| − | Després de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Després s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]].
| + | Despuix de l'expulsió dels moriscs del [[sigle XVII]] gran part dels extensos térmens municipals de [[Yecla]] i [[Jumilla]], també d'Abanilla, havien permaneixcut poblats a soles en valencians de parla valenciana. Estes terres foren dedicades al pastoreig en la década de [[1878]]-[[1887]]. Despuix s'explotaren agrícolament. Des de llavors foren objecte d'una intensa immigració de llauradors valencians provinents de les valls del [[Vinalopó]]. |
| | Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa. | | Estos pobladors s'establiren en les planures que formen les capçaleres de les rambles d'Abanilla i de la Raja, i en alguns casos -Carrascaleig, Els Pinills- també més al nort, fins a tocar casi [[Yecla]], i sempre en torn a la serra del Carche, que ha donat nom a la comarca. Es fundaren una vintena de viles i llocs que mai han conseguit una independència administrativa dels municipis de Yecla i Jumilla -pedanies de L'Arbequilla, La Raja, Torre del Ric, Canyà del Blat i La Sarsa- i d'Abinilla- pedania de Els Gabriels, Canyà de la Lenya i de Casa de l'Ombria de la Sarsa. |
| − | Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals propies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament. | + | Gràcies a les investigacions sociollingüístiques portades per certs filòlecs es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla valenciana en la publicació en l'any [[1921]] de "El valencià". Posteriorment, [[Manuel Sanchis Guarner]] analisaria en profunditat les seues característiques dialectals pròpies. Encara que el [[valencià]] no te reconeiximent oficial en la [[Regió de Múrcia]], es donen classes de valencià en [[Yecla]] a petició del seu propi Ajuntament. |