| | L''''oceanografia''' a voltes és també nomenada '''oceanologia''' o '''ciències marines''' és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. | | L''''oceanografia''' a voltes és també nomenada '''oceanologia''' o '''ciències marines''' és una [[Ciència|disciplina científica]] centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'[[oceà]], les mars i les zones que llimiten en l'[[atmòsfera terrestre|atmòsfera]], el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics. |
| − | La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemany]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]]. | + | La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemà]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]]. |
| − | '''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]]. | + | '''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura a soles s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]]. |
| | La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros. | | La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros. |
| | En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic. | | En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és depositat en les conques marines donant lloc a un important registre geològic. |