83 752
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''armela''' és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.<ref name ="usda"/>
L''''armela''' és el fruit de l'[[armeler]] (''Prunus dulcis''), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit [[drupaci]], per eixemple, l'«armela» del [[préssec]]. Posseeix una película de color canyella que l'envolta, ademés d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduix a un 40%.<ref name ="usda"/>
[Archiu: Almendras en el arbol.jpeg |thumb|Armeles encara en l'arbre.]]
El terme ''armela '' procedix d'una arabisació de '' màndorla '' i esta de la paraula llatina ''amyndăla'', que per la seua part és una variació d'''amygdăla''.<ref Name=rae/>
== Varietats ==
* La ''Marcona'' és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les [[Indicació Geogràfica Protegida|Indicacions Geogràfiques Protegides]] ''[[Torró de Xixona]]'' i ''[[Torró d'Alacant]]''. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.
També reben atres denominacions:
* L{{'}}''armela mollar'', a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
* L{{'}}''armela amarga'', que és verinosa perquè conté [[amigdalina]], un glucòsit cianogenètic què, en mastegar-la, entra en contacte en la [[saliva]] i es llibera l'[[àcit cianhídric]]. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una quantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'[[amigdalina]] es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les [[llavors]] de totes les espècies del gènero ''[[prunus]]''.
== Ús alimentari ==
Cada 100 [[gram|g]] d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 [[Quilojoule per mol|kJ]] o 575 [[caloria|kcal]], ademés de les respectives dosis de vitamines [[vitamina B1|B1]] o [[tiamina]] (0,211 [[mil·ligram|mg]]), [[vitamina B2|B2]] o [[riboflavina]] (1,014 mg), [[vitamina B3|B3]] o [[niacina]] (3,385 mg), [[àcit pantotènic|B5]] o [[àcit pantotènic]] (0,469 mg), [[vitamina B6|B6]] (0,143 mg), [[vitamina B9|B9]] o [[folat]] (50 [[miligram|mg]]) i una important quantitat de [[vitamina E]] (26,22 mg).<ref name=usda>{{citar ref|títol = Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.|url = http://www.nal.usda.gov/fnic/foodcomp/cgi-bin/list_nut_edit.pl|consulta=4 de juny de 2011|autor = USDA|obra = USDA National Nutrient Database for Standard Reference|llengua = anglès}}</ref> També és important l'aportació de minerals essencials com el [[zinc]], [[ferro]], [[calci]], [[magnesi]], [[fòsfor]] i [[potassi]].
[[Archiu:Tambor d'ametla.JPG|thumb|Tambor d'ametla, un torró tradicional de Mallorca.]]
En la [[cuina valenciana]] l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els [[torrons]] de [[Xixona]], els [[Massapà|massapans]], els [[pastissos]], etc. Ademés també se'n fan [[gelats]] i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'[[orchata d'armela]]. Naturalment, també es mengen simplement soles com a [[aperitiu]] sec.
== Atres usos ==
L'oli d'este fruit és utilisat com [[emolient]], i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'[[armelló]], que és el fruit tendre i immadur.
== Sifres de producció ==
L'any [[2011]], la producció d'armeles fon d'1.942.242 tones, situant a [[Espanya]] com la segona productora mundial, darrere dels [[Estats Units]], que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any [[2011]] foren:<ref Name=fao>{{ref-web|títol=FAOSTAT|url=http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#ancor|consulta= 2 de setembre de 2013|autor = Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació}}</ref> La producció en [[Espanya]] es concentra en les comunitats del litoral mediterrani: [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears|Balears]] ([[Mallorca]]), [[Regió de Múrcia]], [[Catalunya]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. La producció total de l'any [[2009]] fon de 282.100 tonellades.<ref Name=fao/>
:{|Class = "wikitable sortable"
|-
! País !! Producció (Ohms) !! Percentage del total
|-
|{{Bandera|Estats Units}}[[Estats Units]]||{{formatnum: 731.236}}||37,64%
|-
|{{Bandera|Espanya}}[[Espanya]]||{{formatnum: 211.717}}||10,94%
|-
|{{Bandera|Iran}}[[Iran]]||{{formatnum: 167.609}}||8,62%
|-
|{{Bandera|Síria}}[[Síria]]||{{formatnum: 130.296}}||6,71%
|-
|{{Bandera|Itàlia}}[[Itàlia]]||{{formatnum: 104.790}}||5,39%
|-
|{{Bandera|Marroc}}[[Marroc]]||{{formatnum: 96.231}}||4,95%
|-
|{{Bandera|Turquia}}[[Turquia]]||{{formatnum: 69.838}}||3,59%
|-
|{{Bandera|Tunísia}}[[Tunísia]]||{{formatnum: 61.000}}||3,14%
|-
|{{Bandera|Afghanistan}}[[Afghanistan]]||{{formatnum: 60.611}}||3,12%
|-
|{{Bandera|China}}[[China]]||{{formatnum: 42.000}}||2,16%
|-
|}
== Vore també ==
* [[Fruit sec]]
== Notes i referències ==
<references/>
== Enllaços externs ==
* [http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567#Ancor FAOSTAT], sifres de producció d'armeles i atres productes.
{{Autoritat}}
[[Categoria:Fruits secs]]