Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …tancat''' és un [[signes diacrítics|signe diacrític]] que s'escriu damunt de les vocals com una ralla chicoteta en la punta esquerra apuntant cap avall …er per a indicar la sílaba accentuada i despuix per a indicar que la vocal de la sílaba a on està colocada és una vocal tancada (época, marí, quiló
    1 kB (170 paraules) - 20:58 28 set 2022
  • …t obert''' és un [[signes diacrítics|signe diacrític]] que s'escriu damunt de les vocals com una ralla chicoteta en la punta esquerra apuntant cap amunt …er per a indicar la sílaba accentuada i despuix per a indicar que la vocal de la sílaba a on està colocada és una vocal oberta (àgora, ciència, hòm
    1 kB (174 paraules) - 20:59 28 set 2022
  • X
    La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan …et llatí]] clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antig
    3 kB (502 paraules) - 21:27 28 set 2022
  • B
    …: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]). …la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].
    3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
  • Q
    …és la dècima sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''cu'''. …'atres paraules (''quauall'' en conte de ''cavall'', ''patesqua'' en conte de ''patixca'').
    2 kB (278 paraules) - 21:16 28 set 2022
  • …cula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur [[accent]] agut (''' …iftonc|diftoncs]] decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a [[hiat|hiats]], s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü
    2 kB (374 paraules) - 21:25 28 set 2022
  • R
    …del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot rebre el nom castellà de ''erre''. …fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el
    2 kB (306 paraules) - 21:19 28 set 2022
  • C
    …una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
    2 kB (338 paraules) - 21:00 28 set 2022
  • J
    …en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.
    2 kB (373 paraules) - 21:10 28 set 2022
  • …la llínea d'escritura ('''-'''). No s'ha de confondre en el [[guió (signe de puntuació)|guió]], més llarc. * Per a separar [[Paraula|paraules]] per [[sílaba|sílabes]] en final de llínea.
    1 kB (210 paraules) - 21:07 28 set 2022
  • L
    …n minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també …i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
    4 kB (617 paraules) - 21:11 28 set 2022
  • …alfabet]] se compon de vintissís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent
    4 kB (789 paraules) - 22:46 14 març 2023
  • S
    …, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castella …s''' hòmens'', ''me'''s''' o manco'', ''le'''s''' yayes''... En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també s
    2 kB (387 paraules) - 21:21 28 set 2022
  • T
    …cula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava p …dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala).
    2 kB (399 paraules) - 21:22 28 set 2022
  • D
    …e l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …nant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora i el sò [ð] en e
    3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
  • [[Archiu:Diaeresis.svg|150px|miniaturadeimagen|Signe de Diéresis]] …s pronuncia, o be senayalar en determinats casos l'[[hiat]] o inexistència de [[diftonc]].
    2 kB (359 paraules) - 22:49 14 març 2023
  • …es grafies utilisades per a representar el llenguage que servix de sistema de comunicació. …[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.
    8 kB (1224 paraules) - 15:21 7 jul 2022
  • …[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per …veen una paraula començada per el sabien que la majoria de voltes s'havia de llegir com si fora una ell, per lo que paraules com "libre" o "loc" se lleg
    3 kB (511 paraules) - 21:13 28 set 2022
  • …els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. …àcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixem
    3 kB (505 paraules) - 21:02 28 set 2022
  • [[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] …[[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[tr
    5 kB (762 paraules) - 12:49 25 març 2022

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).