Simbologia del franquisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 21:45 21 set 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|[[Escut d'Espanya durant el franquisme, que incorpora la *cartela en el lema «Una Gran Lliure», junt en atres m...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut d'Espanya durant el franquisme, que incorpora la *cartela en el lema «Una Gran Lliure», junt en atres motius heràldics que afigen als de l'escut tradicional d'Espanya (armes de Castella, León, Aragó, Navarra i Granada, i les Columnes d'Hércules en el lema Plus ultra) uns atres presos de l'escut dels Reis Catòlics: el àguila de Sant Joan i el jou i les fleches que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir en les inicials d'Ysabel i Fernando).

La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es varen utilisar com a referent icònic per a identificar visualment al règim franquiste i a les persones i institucions que s'identificaven en ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilisats com espais de la memòria. Es va utilisar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per a conseguir una presència marejant en tots els àmbits públics i privats: banderas, escuts, efígies, monuments, sagells, medallas, insígnias, uniformes i distintius de totes classes. Fins i tot els assents dels transports públics eren objecte d'apropiació simbòlica per a perpetuar el recort de la Gloriosa Creuada: un cartell que indicava Reservat per a cavallers mutilats.