Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:36 8 oct 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|375px|Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús. La '''Ermita de La nostra Senyora de l'Horta'...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Ermita de La nostra Senyora de l'Horta. Sigle XIV. Ademús.

La Ermita de La nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila de Ademús, en la capital de la comarca valenciana del Rincón d'Ademús i una de les joyes del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu *Turia i l'antic Camí real, va ser erigida en el sigle XIV segons modos constructius del sigle precedent.

És Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.001-002.[1]

Descripció

L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.

De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la *espadaña de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició romànica en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.

Història

A lo llarc de la seua prolongada historia l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el sigle XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteó de dos famílies de notables *ademuceros, els *Árguedas i els *Visiedo.

De 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre carcanyols, este espai va estar decorat en bells motius en esgrafiat, d'els que queden alguns restants. També cal destacar el sòcol de *azulejería *dieciochesca que rodeja el mateix presbiteri.