Nacionalisme catòlic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:00 10 oct 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «:'No deu confondre's en ''Nacionalcatolicisme''. El '''nacionalisme catòlic''' és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i Ca...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
'No deu confondre's en Nacionalcatolicisme.

El nacionalisme catòlic és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i catòlic fundat en la filosofia tomista, la Doctrina Social de l'Iglésia i el catolicisme social.

Doctrina

  • En general, les seues posicions coincidixen en les de la Iglésia catòlica. I, en particular, en la visió social i política dels Papes León XIII, Sant Pío X, Pío XI, Pío XII i Juan XXIII.
  • Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
  • És iusnaturalista.
  • Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per la qual cosa rebuja el abort.
  • Té una concepció tradicional de la família, per #lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
  • Reconeix i defén el dret a la propietat privada, en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
  • Proclama emfàticament els principis de primacia del ben comú i de subsidiarietat de l'Estat.
  • Encara que és "accidentalista" en matèria política, preferix un govern "fort" a la anarquia.
  • No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la partidocracia en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de tirania i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
  • Favorix l'existència de societats intermiges (vore gremialisme).
  • Propicia un corporativisme horisontal.
  • Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
  • És anticomunista.
  • S'opon al relativisme moral i al llaïcisme.
  • És partidari de possibilitar la ensenyança religiosa en les escoles (o de mantindre-la en aquells paisos en que es realisa).
  • En el periodo @de entreguerras, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el fascisme) pogueren ser aliats conjunturals front al comunisme.
  • Alguns nacionalistes catòlics han criticat el sionisme.
  • No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del nazisme. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica Mit brennender Sorge, dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques. El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
  • No té cap relació en el separatisme.
  • S'opon al Marxisme cultural.
  • Usualment sosté una posició propenca al tradicionalisme catòlic.
  • En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.