Altea
Altea(Alacant)
Altea és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Es troba en la costa del Mar Mediterràneu, al nort de Benidorm i al sur de Calp. Conta en 22.648 habitants(INE 2007).
En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'Universitat Miguel Hernàndez.
La marca automovilística SEAT va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu.
Altea
•País: Espanya
•Com. Autònoma: Com. Valenciana
•Provincia: Alacant
•Comarca: Marina Baja
•Partit judicial: Benidorm
•Ubicació: 38°60′02″N 0°04′92″O
•Altitut: 61 msnm
•Distancia: 21 km a Villajoyosa, 55'3 km a Alacant, 133 km a Valéncia
•Superficie: 34,43 km²
•Població: 22.648 hab. (INE 2007)
•Densitat: 657,8 hab./km²
•Gentilici: alteà/ana
•Predom. ling. oficial:Valencià
•Códic postal: 03590
•Alcalde (2007): Andrés Ripoll Llorens (PSOE)
•Lloc Web Municipal: [1]
Tabla de continguts:
5 Monumentos y lugares de interés
Geografia
Altea es situa en una Bahía que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.
El terme municipal llimita en els termes de Alfaz del Pi, Benissa, Calp, Callosa de Ensarrià, Jalón i La Núcia.
En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La Serra de Berna.
Història
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme de ibers i romans.
Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en 1244 per Jaume I d'Aragó i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en 1279.
En 1705 desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra angloholandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, el que favorí la prenedora posterior pels austracistes de Dénia i Valéncia. El segle CVIII va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el segle en 5.000 habitants. Durant el segle XIX la vida oficial i comercial es va transladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.
Demografia
Altea conta en una població de 22.648 habitants(INE 2007), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'Unió Europea(5.543 censats, el 24'5% del cens) i de iberoamèrica.
CUADRE-
Economia
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.
Ademés, també n'hi ha que senyalar que, debut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció.
Per acabar, situarem coma tercera font d'ingressos la agricultura i la peixca.
Monuments i llocs d'interés
Conserva una part del caseriu municipal, com restes d'un castell i l'església de Nostra Senyora del Consuelo. Plaja, passeig marítim i port són els principals atributs d'esta població turística. Ademés, Altea conta en l'honor de ser calificada per importants personalitats(com artistes, polítics, cantants, etc.) de ser una de les localitats més boniques de la Costa Blanca, i de tota la Nació en general. Conta també en una important mostra d'artesania.
-Església Monasteri Carmelites Descalces. La olla. 50 anys de presència en Altea.
-Torre de la Galera. Declarada Be d'Interés Cultural.
-Torre de la Bellaguarda. Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda(el barri més antic de la actual Altea).
-Església parroquial de Nostra Sra. Del Consuelo. L'església principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor.
-Poble antic. Junt a l'església de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats.
Palau Altea. Centre cultural i de congressos alteà. En dit edifici es pot admirar des d'un gravat de Picasso fins poder gojar d'una magnífica òpera a mans de la soprano Ainhoa Arteta, passant per una obra de teatre o simplement acompanyant al artista Julio Iglesias, en un dels seus concerts.
Passeig marítim. Lloc on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries.
Plages. Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:
La Olla. La Olla te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de segle. Front a la Olla emergix del mar la Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta preciosa plaja on l'aigua comença a herbir. De ahí el seu nom.
Cap Negret. De gravilla i aigües netes, molt concorrida per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
El Mascarat. Baix la imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp.
La Roda. És la plaja més concorria, ya que es troba en el casc urbà d'Altea.
Cap Blanch. La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal d'Alfaz del Pi.
Festes
Altea és una festa continua. Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.
En Febrer, són les festes de Mig Any, de mors i cristians en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En Juny arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En Juliol tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que continua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.
Agost comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de focs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluis, també es desenrollen en el mes d'Agost. En Setembre són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'estiu, el quart fi de semana de Setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels moros i cristians. Per a acabar l'any, en Decembre, es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.
Altea, un autèntic refugi d'artistes
En la Comunitat Valenciana naix cada dia la llum, el sol i la aventura. Una llum que ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en la chicoteta localitat alacantina d'Altea, un dels racons més fermosos d'esta part del mediterràneu. I una aventura, be arraïmada en les costums i tradicions d'estes terres, com el narrà en moltes de les seues noveles el gran escritor Vicent Blasco Ibányez.
La reina de la Marina Baixa
Altea és un dels racons més fermosos dels 500 Km. De costa valenciana. Durant anys fon refugi de pintors, escultors i ceramistes. Casi tot l'any es goja en la zona d'un clima primaveral.
Rafael Calvete
Altea ha sigut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes vinguts de tots els racons del mon com Eberhard Scholotter, Rafael Albertí, Vicent Blasco Ibányez...Els seus carrers descendixen lentament cap al mar, i les chicotetes cases poblerenques, encalades des de sa construcció, fan d'ella un lloc òptim per al descans vacacional, aixina com per al retir de molts jubilats que han trobat en Altea un verdader paraís.
A la vora del mar està el port peixer i el deportiu. Més conegut com Club Nàutic d'Altea. Junt ad ells, el Mediterràneu. Casi sempre tranquil per estos lars. I com és de supondre, molt prop d'este punt està el passeig marítim, de recent ampliació, que es prolonga des del port fins a l'antic poble de peixcadors, inundant de tendes, cafeteries i restaurants en terrats estiuencs. El seu mercadet és un dels més populars de tota la Costa Blanca.
Política
Composició Ajuntament:
1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1
1983-1987 GIA 9 PSOE 6 PP 2
1987-1991 CDS 8 PSOE 6 PP 2 BLOC 1
1991-1995 PP 7 PSOE 6 CDS 2 BLOC 2
1995-1999 PP 9 PSOE 6 BLOC 1 EU 1
1999-2003 PP 10 PSOE 5 BLOC 2
2003-2007 PP 10 PSOE 4 BLOC 3
2007-2011 PP 9 PSOE 8 BLOC 3