Vicent Wenceslau Querol
| Vicent Wenceslau Querol i Campos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 30 de setembre de 1836 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 d'octubre de 1889 | ||
| Lloc de defunció: | Bétera, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Wenceslau Querol i Campos o Vicente Wenceslao Querol Campos (Valéncia, 30 de setembre de 1836 - Bétera, 24 d'octubre de 1889), fon un escritor i poeta valencià d'expressió bilingüe en castellà i valencià, vinculat al Realisme.
BiografiaEditar
Vicent Wenceslau estudià llatí en les Escoles Pies i Dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà com a advocat.
En l'any 1855 obtingué el premi del certamen poètic que l'Universitat de Valéncia celebrava en el IV Centenari de la Canonisació de Sant Vicente Ferrer i en 1856 va llegir en l'Acadèmia de Sant Carles la seua oda A las Bellas Artes, que li va donar molt renom. Despuix fon publicant diverses poesies en castellà i valencià en El Miguelete, La Opinión, Las Provincias, El Pensamiento de Valencia, Revista de Valencia i La España Moderna. Fundà la Sociedad Poética La Estrella i, en el seu amic i condiscípul Teodoro Llorente Falcó, fon un dels promotors de la renaixença lliterària valenciana en iniciar els Jocs Florals de Valéncia (1859). En ell va traduir El Corsario i Childe Harold de Byron. En l'any 1872 actuà com a mantenedor dels Jocs Florals de Barcelona, que presidirà en 1885, i va participar com a jurat en el certamen lliterari convocat pel milenari del monasteri de Montserrat.
En l'any 1877 publicà l'únic llibre poètic que va imprimir en vida, Rimas; eixe mateix any es va traslladar a Madrit per a eixercitar diversos alts càrrecs en els ferrocarrils de Madrit a Saragossa i a Alacant. Vixqué algun temps en París i fon membre i president de l'Ateneu Científic de Valéncia, aixina com secretari de la redacció de la revista de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
EstilEditar
Els crítics aprecien en la poesia de Querol l'influix de Manuel José Quintana, pero abunden ademés en la seua escritura reminiscències bíbliques i de clàssics i moderns (Bécquer, Núñez de Arce, Aleardi); la seua obra posseïx gran perfecció formal i va atraure l'atenció de Miguel de Unamuno. Aixina mateix, Luis Guarner edità en els anys xixanta i setanta del sigle XX gran part de l'obra de Querol en tres volums en important aparat crític: Obres valencianes completes (1958), Poesías (1964) i Poesías desconocidas de Vicente W. Querol (1967). Anys despuix el va consagrar la monografia Poesía y verdad de Vicente W. Querol (1976).
De Rimas es varen fer dos edicions, en 1877 i en 1891, prologades respectivament per Pedro Antonio de Alarcón i pel seu amic Teodoro Llorente. Ad estos llibres cal afegir les Poesías desconocidas de Vicente W. Querol editades per Luis Guarner, a qui es deu també el text editat per la colecció Clásicos Castellanos de Espasa-Calpe. Són 14 poemes breus que canten de modo ràpit i a voltes condensat sentiments fondos senzillament expressats, pero en certs matiços retòrics que desdiuen del seu to i inclús lliçons ocasionals.
En la seua lírica amorosa, influïda per Bécquer, destaquen les seues tres "Cartes a Maria".
L'estil de Querol tendix un tant a la retòrica classicista, pero va contar entre els seus admiradors a Miguel de Unamuno, els poemes dels quals casolans li deuen no poc.
Per demés, la seua poesia s'assembla a la de Aleardo Aleardi pel seu amor a les formes clàssiques, modelant conceptes elevats i transcendentals.
ObraEditar
- Rimas, 1877; 2.ª ed. imp. de M. Tello, 1891.
- Poesías, ed. de Luis Guarner, Madrid: Espasa-Calpe, 1964.
- Poesías desconocidas de Vicente W. Querol, ed. de Luis Guarner, Madrid: CSIC, 1967.
- Obres valencianes completes, ed. de Luis Guarner, 1958.
- El Corsario, poema de Lord Byron, traduït de l'anglés en vers castellà per Vicente W. Querol i Teodoro Llorente, Valéncia, Imprenta de La Opinión, a càrrec de J. Domenech, 1863; 2a ed. en pròlec de Lluís Guarner en Los Poetas, núm. 65, Madrid, 1929.
ReconeiximentsEditar
Entre atres distincions, fon reconegut com a Cavaller de l'Orde de Carles III i de la de Crist de Portugal.
NotesEditar
Com a anècdota, se sol atribuir a Dante Alighieri un vers que és en realitat és seu: "Qui sap de dolor, tot ho sap".