Diferència entre les revisions de "Àlgebra de Boole"
m |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. | + | L{{'}}'''àlgebra de Boole''' és una branca de les [[matemàtiques]] en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'[[àlgebra]] ordinària. |
Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sigle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | Fon creada per [[George Boole]] durant el primer quart del [[sigle XIX]]. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de [[circuit digital|circuits digitals]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.). | ||
| − | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables | + | L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables a soles poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats ''cert'' i ''fals'' (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris. |
D'atra banda, una '''àlgebra de Boole''' és un conjunt ''B'' d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington. | D'atra banda, una '''àlgebra de Boole''' és un conjunt ''B'' d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington. | ||
Última revisió del 18:37 30 ago 2023
L'àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques en propietats i regles similars, encara que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.
Fon creada per George Boole durant el primer quart del sigle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regixen els raonaments. Posteriorment, esta àlgebra fon utilisada per al disseny de circuits digitals. L'aïna bàsica per a l'anàlisis i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. Esta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), pero que tenen l'aventage de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).
L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seues variables a soles poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Aixina puix, l'àlgebra de Boole maneja valors llògics binaris.
D'atra banda, una àlgebra de Boole és un conjunt B d'elements sobre els quals s'han definit dos operacions <math>+</math> ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i <math>\cdot</math> ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que complixen els 5 postulats de Huntington.