Canvis

4 bytes afegits ,  17:54 10 abr 2020
Llínea 24: Llínea 24:  
# És immaterial. Com explica en la seua obra “Fedro”, “existix realment sense forma, sense color, intangible, només visible per l'inteligència”(Fedro, paràgrafs 245-247). I en “el Fedon” s'opon a la concepció pitagòrica que considerava l'ànima com a resultat de l'harmonia entre els elements materials: per a Plató l'ànima no té gens de corporal, s'opon a la matèria, lo seu propi és el pensament, per ell s'unix a les realitats inteligibles (Fedon, paràgrafs 76-78).<br>
 
# És immaterial. Com explica en la seua obra “Fedro”, “existix realment sense forma, sense color, intangible, només visible per l'inteligència”(Fedro, paràgrafs 245-247). I en “el Fedon” s'opon a la concepció pitagòrica que considerava l'ànima com a resultat de l'harmonia entre els elements materials: per a Plató l'ànima no té gens de corporal, s'opon a la matèria, lo seu propi és el pensament, per ell s'unix a les realitats inteligibles (Fedon, paràgrafs 76-78).<br>
 
# L'ànima és immortal i eterna, donada la seua afinitat a les idees celestials, que no és generada ni pot generar atres ànimes. Esta propietat de l'ànima ve en Plató associada a la seua creença en la transmigració de les ànimes, creença que no és acceptada per tots els seguidors de Plató. En l'obra “el Fedon” prova la preexistència de les ànimes pels recorts que tenen les persones d'experiències que no han vixcut en la present vida.<br>
 
# L'ànima és immortal i eterna, donada la seua afinitat a les idees celestials, que no és generada ni pot generar atres ànimes. Esta propietat de l'ànima ve en Plató associada a la seua creença en la transmigració de les ànimes, creença que no és acceptada per tots els seguidors de Plató. En l'obra “el Fedon” prova la preexistència de les ànimes pels recorts que tenen les persones d'experiències que no han vixcut en la present vida.<br>
# L'unió del cos i de l'ànima és violenta i accidental, com la barca i el seu barquer, o el ginet i el cavall (Fedro [[245]]-[[247]]). Per a Plató, la persona és la seua ànima; el cos és transitori.<br>
+
# L'unió del cos i de l'ànima és violenta i accidental, com la barca i el seu barquer, o el ginet i el cavall (Fedro, paràgrafs 245-247). Per a Plató, la persona és la seua ànima; el cos és transitori.<br>
 
Els seguidors de Plató, entre els que destaca Plotí ([[204]]-[[270]] d. de C.), repleguen l'idea de l'immortalitat de l'ànima, pero no la relacionen en la transmigració, sino en la seua capacitat de conéixer les idees, que són immaterials: si no és material, no té parts, no es pot dividir ni corrompre. Plotí, ademés, considera l'interioritat conscient, o siga, el seu caràcter reflexiu: l'ànima és conscient de si mateixa i coneix les idees com a emanant del seu interior, no com a coses externes ad ella; este caràcter fa a l'ànima independent de la matèria, capaç de sobreviure al cos.<br>
 
Els seguidors de Plató, entre els que destaca Plotí ([[204]]-[[270]] d. de C.), repleguen l'idea de l'immortalitat de l'ànima, pero no la relacionen en la transmigració, sino en la seua capacitat de conéixer les idees, que són immaterials: si no és material, no té parts, no es pot dividir ni corrompre. Plotí, ademés, considera l'interioritat conscient, o siga, el seu caràcter reflexiu: l'ànima és conscient de si mateixa i coneix les idees com a emanant del seu interior, no com a coses externes ad ella; este caràcter fa a l'ànima independent de la matèria, capaç de sobreviure al cos.<br>
  
88

edicions