106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{any}}+ − <br /> − <br /> − <br /> − <br /> − <br /> − == Acontenyiments == − * + + + − + − *[[Eleuterio Maisonnave|Eleuterio Maisonnave y Cutayar]], fon un polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], ministre durant la [[Primera República Espanyola|I República]] i Alcalde d'[[Alacant]] (f.[[1890]])+ − *[[August Bebel]], fon un destacat dirigent socialdemócrata [[Alemanya|alemà]] (f. [[1913]]) − + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|250px|Localisació de L'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]].]]
'''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de [[L'Horta Nort]], part dels de [[L'Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de [[L'Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure el restant dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.
És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua vega, aixina com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortaliça|hortalices]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, aixina com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.
== Naiximents ==
== Geografia ==
L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera]], pel sur, i pels relleus de [[Paterna]], [[Torrent]] i [[Moncada]], per l'oest. És tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.
== Decesos ==
===== Pobles de L'Horta de Valéncia =====
*Sant [[Marcelí Champagnat]], sant [[França|francés]] (n. [[1789]])
* [[Burjassot]]. Població: 37.403 hab. Superfície: 3,40 km². Densitat: 11.000,88 hab./km².
*[[Caspar David Friedrich]], pintor paisagista [[Alemanya|alemà]] (n. [[1774]])
* [[Alboraya]]. Població: 21.582 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 2.409,76 hab./km².
* [[Moncada]]. Població: 21.109 hab. Superfície: 15,80 km². Densitat: 1.336,01 hab./km².
* [[Puçol]]. Població: 17.947 hab. Superfície: 18,10 km². Densitat: 991,54 hab./km².
* [[Massamagrell]]. Població: 14.568 hab. Superfície: 6,20 km². Densitat: 2.349,67 hab./km².
* [[Godella]]. Població: 12.993 hab. Superfície: 8,30 km². Densitat: 1.565,42 hab./km².
* [[Meliana]]. Població: 9.827 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 2.090,85 hab./km².
* [[Tavernes Blanques]]. Població: 9.270 hab. Superfície: 0,70 km². Densitat: 13.242,85 hab./km².
* [[El Puig]]. Població: 8.197 hab. Superfície: 26,80 km². Densitat: 305,85 hab./km².
* [[Rafelbunyol]]. Població: 7.103 hab. Superfície: 4,20 km². Densitat: 1.691,19 hab./km².
* [[Almàssera]]. Població: 6.928 hab. Superfície: 2,70 km². Densitat: 2.565,92 hab./km².
* [[La Pobla de Farnals]]. Població: 6.752 hab. Superfície: 3,60 km². Densitat: 1.875,55 hab./km².
* [[Foyos]]. Població: 6.358 hab. Superfície: 6,50 km². Densitat: 978,15 hab./km².
* [[Rocafort]]. Població: 6.259 hab. Superfície: 2,40 km². Densitat: 2.607,91 hab./km².
* [[Museros]]. Població: 4.834 hab. Superfície: 12,50 km². Densitat: 386,72 hab./km².
* [[Albalat dels Sorells]]. Població: 3.708 hab. Superfície: 4,60 km². Densitat: 806,08 hab./km².
* [[Albuixech]]. Població: 3.646 hab. Superfície: 4,40 km². Densitat: 828,63 hab./km².
* [[Bonrepòs i Mirambell]]. Població: 3.047 hab. Superfície: 1,10 km². Densitat: 2.770,00 hab./km².
* [[Alfara del Patriarca]]. Població: 2.858 hab. Superfície: 2,00 km². Densitat: 1.429,00 hab./km².
* [[Vinalesa]]. Població: 2.783 hab. Superfície: 1,50 km². Densitat: 1.855,33 hab./km².
* [[Massalfassar]]. Població: 1.880 hab. Superfície: 2,50 km². Densitat: 752,00 hab./km².
* [[Emperador]]. Població: 467 hab. Superfície: 0,10 km². Densitat: 4.670 hab./km².
* [[Catarroja]]. Població: 26.552 hab. Superfície: 13,00 km². Densitat: 2042,46 hab./km².
* [[Paiporta]]. Població: 22.374 hab. Superfície: 3,90 km². Densitat: 5736,92 hab./km².
* [[Alfafar]]. Població: 20.321 hab. Superfície: 10,10 km². Densitat: 2011,98 hab./km².
* [[Benetússer]]. Població: 14.238 hab. Superfície: 0,76 km². Densitat: 17.853,75 hab./km².
* [[Sedaví]]. Població: 9.575 hab. Superfície: 1,80 km². Densitat: 5.319,44 hab./km².
* [[Massanassa]]. Població: 8.325 hab. Superfície: 5,60 km². Densitat: 1.486,61 hab./km².
* [[Lloc Nou de la Corona]]. Població: 120 hab. Superfície: 0,04 km². Densitat: 3000,00 hab./km².
* [[Paterna]]. Població: 59.043 hab. Superfície: 44,00 km². Densitat: 1.341,83 hab./km².
* [[Mislata]]. Població: 43.336 hab. Superfície: 2,10 km². Densitat: 20.636,19 hab./km².
* [[Chirivella]]. Població: 30.212 hab. Superfície: 5,20 km². Densitat: 5.810,00 hab./km².
* [[Picanya]]. Població: 10.543 hab. Superfície: 7,50 km². Densitat: 1.403,73 hab./km².
* [[Valéncia]]. Població: 810.064 hab. Superfície: 134,65 km². Densitat: 6016,07 hab./km².
* Total població: 1.261.439 hab.
* Total superfície: 369,05 km².
* Total densitat: 3.418,07 hab./km².
== Orige ==
L'[[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]] ''.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'[[oliva|olivera]] i el [[raïm|cep]]. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes aixina com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
[[Categoria:Segle XIX]]
Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mija]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec als camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats a lo llarc d'estes infraestructures com molins d'[[aigua]], aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en [[àrap]] identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.
Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, aixina com les poblacions del seu entorn varen conseguir desenrollar-se.
És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, aixina com les berebers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[Raïm|vinya]], [[oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com a més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'[[albargina]] i la [[carchofa]], etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.
Les séquies majors varen estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.
Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
{{VT|Historia de la ciutat de Valéncia}}
== Construccions típiques ==
A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la l'[[alqueria]] o Casa algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies.
Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, és crea una construcció autòctona la [[barraca]] valenciana en que per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.
== Demografia ==
L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. L'[[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, a soles superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i l'incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.
== Vore també ==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]
* [[Valéncia]]
* [[Horta Nort]]
* [[Horta Oest]]
* [[Horta Sur]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Vega de Valéncia]]
== Referències ==
{{Traduït de|es|Huerta_de_Valencia}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Municipis de L'Horta Sur}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques Històriques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]