107 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{any}}+ − <br />+ − <br /> − <br /> − <br /> − <br /> − − − <br /> − <br /> − == Acontenyiments ==+ − + − == Naiximents ==+ − − *[[Arthur Evans]], [[arqueòlec]] [[Regne Unit|britànic]] (f. [[1941]]) − *[[Ferdinand Foch]], fon un militar [[França|francés]] (f. [[1929]]) − == Decesos ==+ − * [[Manuel Godoy]], noble i polític [[Espanya|espanyol]] (n. [[1767]]) − * [[Mary Shelley]], escritora [[Anglaterra|britànica]] (n. [[1797]]) − *[[Joseph Mallord William Turner]], pintor [[Anglaterra|anglés]] (n. [[1775]]) + + − +
sense resum d'edició
[[Latin America (orthographic projection).svg|thumb|right|200px|<center>'''Amèrica Llatina'''</center>]]
El terme '''Amèrica Llatina''' o '''Llatino-amèrica''' (en [[Idioma castellà|castellà]] i [[Idioma portugués|portugués]]: ''América Latina''; en [[Idioma francés|francés]]: ''Amérique Latine'') té varis usos i connotacions divergents:
<br />
<br />
* L'us que restringix la denominació als països de parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per [[Espanya]], pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
*
* La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, [[Haití]], la [[Guayana francesa]], [[Clipperton]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i les demés dependències franceses del [[Mar Caribe|Caribe]]), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina.
* El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a todo país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent on se parle francés (com les províncies [[Canadà|canadenques]] de [[Québec]], [[Nova Escòcia]] i [[Nou Brunswick]]; l'estat estat-unidenc de [[Luisiana]]; la colectivitat d'ultramar francesa de [[San Pere i Miqueló]], la [[Guayana francesa]], [[Martinica]], [[Guadalupe]], i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats d'[[EEUU]] l'espanyol és oficial (com en [[Nou Mèxic]]) o d'us dominant (com en [[Florida]], [[Texas]], [[Arizona]], [[Califòrnia]], etc.), perdent utilitat pràctica.
*[[Ruperto Chapí]], compositor [[Espanya|español]] (f. [[1909]])
La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Caribe (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com [[Belize]], que té l'anglés com a idioma oficial).
En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Caribe per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.
[[Categoria:Segle XIX]]
[[Categoria:Amèrica]]